El Feliu Añaños i Masllovet coneix molt bé la meva ‘flaquesa’ pels edificis públics que comportaven autentiques millores per les classes més desafavorides de la societat catalana, a darreries del segle XIX i als començaments del segle XX, com son les escoles, els rentadors o safarejos públics, , els cellers i altres edificis industrials com els escorxadors i els mercats, en ocasió d’una estada a Sitges, retratava aquest edifici que va ser la primera construcció en ferro d'aquesta vila, projectat i dirigit per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, 1851 - 1919), essent la seva primera obra sitgetana.
La descripció tècnica ens diu que va ser concebut a quatre vents, i la seva planta presenta forma de paral•lelogram de 17 metres per 20 metres, mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl•lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic.
![]()
La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis. Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl•lica. A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan.
En l'actualitat l'antic mercat (substituït per un de nou davant de l'estació de tren) està ocupat pel Museu Bacardi, un espai dedicat a difondre la història d'aquesta empresa de begudes i del seu fundador, Facund Bacardí i Massó (Sitges, 1815 – Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886).
La descripció tècnica ens diu que va ser concebut a quatre vents, i la seva planta presenta forma de paral•lelogram de 17 metres per 20 metres, mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl•lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic.
La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis. Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl•lica. A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan.
En l'actualitat l'antic mercat (substituït per un de nou davant de l'estació de tren) està ocupat pel Museu Bacardi, un espai dedicat a difondre la història d'aquesta empresa de begudes i del seu fundador, Facund Bacardí i Massó (Sitges, 1815 – Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886).