Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), aixecava entre 1920-1924, durant el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aquest edifici magnífic, situat alhora un lloc privilegiat, un xamfrà del centre urbà, cosa que li dóna un gran relleu.
La descripció ens diu d’aquesta construcció que és de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques.
![]()
En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no massa altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica.
Fins al cataclisme ‘polític’ que s’enduia les Caixes Catalanes, aquestes entitats competien per a donar ‘ el millor servei als seus clients ‘, un cop desaparegudes, la qüestió ara sembla justament la contraria, oi?.
La descripció ens diu d’aquesta construcció que és de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques.
En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no massa altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica.
Fins al cataclisme ‘polític’ que s’enduia les Caixes Catalanes, aquestes entitats competien per a donar ‘ el millor servei als seus clients ‘, un cop desaparegudes, la qüestió ara sembla justament la contraria, oi?.