El Tomàs Irigaray Lopez m’enviava unes esplèndides imatges d`’aquesta església situada a l'antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.
La descripció tècnica ens explica que és una construcció romànica del segle XII, d'una sola nau amb volta apuntada.
![]()
El campanar d'espadanya de doble obertura, el finestral i la ferramenta es troben a la façana occidental, lloc per on s'accedeix al temple per mitjà de la porta d'ingrés. Aquesta té una llinda i un timpà llis, i està formada per tres arcs en degradació, conserva en un batent, la ferramenta original romànica, damunt seu hi ha una finestra de doble esqueixada i dos arcs en degradació, sobre els quals es pot admirar una ornamentació semicircular formada per dents de serra.
![]()
L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada.
![]()
A les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i 1280 hi figura "l'ecclesia de Rivo". Se cita també en els nomenclàtors del segle XIV amb la denominació •…ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rivo…" en una data no determinada passà a ser possessió de Sant Llorenç de Sous o del Mont , i fou incorporada a finals del segle XVI com a sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.
En la visita pastoral del 9 de juliol de 1826, a càrrec del bisbe Dionisio Castaño Bermudez (1825 - 1834 ) informa que la família Agustí havia pagat un altar que disposava d'ara però que no tenia sagrament, tampoc tenia l'església pica baptismal però sí cementiri pels fidels de les rodalies, disposava d'un calze de plata i tres casulles.
Va ser restaurada l’any 1981
La descripció tècnica ens explica que és una construcció romànica del segle XII, d'una sola nau amb volta apuntada.
El campanar d'espadanya de doble obertura, el finestral i la ferramenta es troben a la façana occidental, lloc per on s'accedeix al temple per mitjà de la porta d'ingrés. Aquesta té una llinda i un timpà llis, i està formada per tres arcs en degradació, conserva en un batent, la ferramenta original romànica, damunt seu hi ha una finestra de doble esqueixada i dos arcs en degradació, sobre els quals es pot admirar una ornamentació semicircular formada per dents de serra.
L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada.
A les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i 1280 hi figura "l'ecclesia de Rivo". Se cita també en els nomenclàtors del segle XIV amb la denominació •…ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rivo…" en una data no determinada passà a ser possessió de Sant Llorenç de Sous o del Mont , i fou incorporada a finals del segle XVI com a sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.
En la visita pastoral del 9 de juliol de 1826, a càrrec del bisbe Dionisio Castaño Bermudez (1825 - 1834 ) informa que la família Agustí havia pagat un altar que disposava d'ara però que no tenia sagrament, tampoc tenia l'església pica baptismal però sí cementiri pels fidels de les rodalies, disposava d'un calze de plata i tres casulles.
Va ser restaurada l’any 1981