Ens retrataven al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , i a l’Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1.1.1951 ) , davant de Santa Llúcia de Sobremunt, havíem coincidit amb un grup que esmorcava prop de l’edifici.
La descripció ens diu que l’edifici està orientat a ponent i situat en el punt culminant de la serra de Sobremunt (957 metres d'altitud).
L’any 1720 hom refeu l’edifici vell, el qual fou substituït per l’actual, que anà adquirint una àmplia devoció per les terres comarcanes com a santuari, cosa que encara manté.
Està envoltada per un mur de pedra i s´ hi accedeix per una porxada amb volta arrodonida.
A sobre el portal, hi ha un gravat amb pedra i la data de 1720, any en que fou totalment renovada. El campanar és d´ espadanya i s´ hi conserva la campana.
La capella està totalment reformada i una gran pedra de molí forma l´ altar. Al cantó esquerra hi té adossat un cos format per tres successives ampliacions. En la llinda del portal s´ hi llegeix: SANTA LLUCIA ORA PRO NOBIS ANY 1718.
Ens encomanaven – i encomanaven també a Catalunya - a l’especial protecció de la Santa.
Que Santa Llúcia , Santa Quitèria i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»