El Jordi Vila Juncá, retratava una capella d’advocació desconeguda a la Torre del Cap, al terme de la Seu, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Llegia, Les Torres, 9. Accés des de la carretera de Cerc.
Format per diverses edificacions agregades, al voltant d'una era, dins de les quals s'hi troben tres habitatges, pallers, coberts i una ermita. Va ser construïda l'any 1836, al finestral hi ha una reixa de l’any 1831.
Els habitatges estan construïts amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta i l'ermita amb una coberta amb bigues i empostat de fusta.
Entenem que es tracta d’una capella, recordem aquí que habitualment es fa servir aquesta denominació quan es parla d’un part d’una església, o quan l’edifici religiós forma part d’un conjunt d’edificis. I parlem d’ermita, quan l’edifici religiós està fora d’un nucli urbà, i NO forma part d’un conjunt d’edificis.
Preguntàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) per l’advocació d’aquesta capella, que presenta avui un aspecte descurat.
La resposta em deia que l’indret al terme de la Seu d’Urgell és coneixia com Torre de Sant Jaume, i la capella estava advocada a l’apòstol Sant Jaume
Que l'apòstol Sant Jaume i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»