Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava l’any 1931, “el
Molí de la Coromina situat entre el camí de Pera i la Riera del Sierca
[Llierca] i usat per batre el blat”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8543/rec/20
El molí de la Coromina es troba a uns vint minuts de l'hostal de la Vall
del Bac. És una ferma construcció formada per dos cossos. Al costat nord hi ha
un cos, en estat ruïnós, de planta i pis, que tenia l'era al terrat. Això va
fer que el sr. Joan Danés i Vernedes , digués, l'any 1931:
"Recomano el cas als arquitectes per si volen construir terrats de
solidesa a prova de poder-hi batre". L'altre cos està format per baixos,
on hi ha les restes del molí, planta i pis, amb obertures rectangulars amb
arquet de llibre.
L'estat general del molí és totalment ruïnós malgrat ser l'últim en deixar
de funcionar a la vall.
Tenia voltes d'aresta, avui la majoria enrunades.
https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=BVw2PKIoK7E
L’Olga Sacrest Roca, retratava l’any
1986, el que era ja un runam, i que sembla haver-se refet:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11012
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar
Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els
entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les
distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no
catalana, que l’acció del sionisme sobre
Palestina.