Fa anys que fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o
coetanis de la dictadura franquista, som conscients – molt conscients – de que
allò de "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"
continua actuant, en l’àmbit de l’administració, la justícia, la religió,..,
alhora però, entenen que per als catalans, la correcta documentació del
Patrimoni històric és un imperatiu ètic.
Llegia de l’edifici que aixopluga el Consistori de Vallirana ; dissenyat per l'arquitecte municipal Josep
Maria Deu i Amat - http://arrelsve.cat/2020/05/21/josep-maria-deu-i-amat/ - sota
el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de
1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà.
Al marge de la seva funció
consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques
(o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari.
L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del
mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa
Vendrell).
L'escola va funcionar fins l'any 1974.
A darreries del conflicte bèl·lic
que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general
Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'edifici va
allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà
El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública.
Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament
El REINO està convuls, em cridava
l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que
s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix
la frase que té el seu origen,en la
història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres
traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el
general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va
respondre que Roma no pagava traïdors:"Roma traditoribus non
praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han
viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936