https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=404
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19382
https://naturalocal.net/ca/activitats/barcelona/arquitectura/esglesia-de-sant-mateu
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu
Llegia de l’església parroquial de Vallirana, advocada a sant Mateu; església
de planta basilical formada per una gran nau central, dues laterals i un absis
carrat. La nau central està coberta amb una volta de canó i llunetes, separada
per arcs torals i sostinguda per grans pilastres amb les impostes motllurades.
De fet, aquesta motllura ressegueix els murs laterals de la nau fins al fons de
l'absis, que també està cobert amb la mateixa volta. Aquest presenta un gran
retaule de rajola ceràmica i un cambril central amb la imatge de Sant Mateu.
Les capelles laterals estan cobertes amb petites voltes de canó i llunetes, i
s'obren a la nau central mitjançant grans arcs de mig punt amb les impostes
motllurades. Damunt seu, i resseguint el perímetre del temple per darrera de
l'altar major, destaca el trifori, obert a la nau central mitjançant obertures
d'arc rebaixat amb vitralls acolorits. En l'actualitat, en aquest espai hi ha
instal·lat el Museu d'Història Religiosa. Als peus del temple hi ha el cor,
obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està
situada darrera de l'altar i, al seu costat, hi ha la capella del Santíssim,
amb una volta de canó i llunetes i un rosetó amb vitralls acolorits. El temple
compta amb un baptisteri i un gran finestral acolorit i reformat. El campanar
està situat a l'extrem nord-est de l'edifici. La façana principal presenta un
portal d'accés rectangular emmarcat amb pilastres i amb un frontó semicircular
motllurat. A banda i banda, dues finestres d'arc rebaixat amb reixes de ferro
decorades. Damunt seu, un gran rosetó envoltat d'esgrafiats decorats amb motius
figuratius, florals i geomètrics. La façana està rematada amb un coronament
ondulant motllurat i una creu central. La construcció està bastida amb pedra de
diverses mides lligada amb morter. A la part inferior de la façana hi ha
carreus de pedra.
El temple fou saquejat en els dies
foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general
Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República (l'altar major
i els laterals van ser destrossats i les imatges cremades).
L'edifici va servir per acollir els
refugiats evacuats del front d'Aragó.
L'any 1938 s'utilitza de magatzem i garatge de l'exèrcit d'Aviació.
El mes de febrer de l'any 1939, tot
just acabades les hostilitats bèl·liques s'inicien les obres de rehabilitació del temple.
La direcció de les obres l'assumí l'arquitecte Manuel BaldrichTibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) .
L'any 1962 finalitzen les obres
d'arranjament de la façana del temple (feta amb carreus de pedra) i,
posteriorment, el 25 de desembre de 1971, es beneeix el nou esgrafiat de la
façana, per les dates pensem que l’autor podia ser el Ferdinandus Serra Sala (Barcelona, 1905-1988),
de no ser així, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email
castellardiari@gmail.com
https://www.academiadelpartal.org/files/n8_127_144.pdf
Els esgrafiats representen les imatges de Sant Mateu, patró del poble, i de
Sant Josep Oriol, patró del clergat català.
La creu de ferro forjat que la corona, fou obra del ferrer Carles Roig i Xancó.
L'església va ser objecte de diverses reformes durant els anys 90 del segle
XX. Entre d'altres, es va reformar l'altar major i es van substituir les
pintures originals de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982) per l'actual retaule de ceràmica. Aquestes
pintures havien estat realitzades l'any 1948.
Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor de les reformes de l’Església, i de
l’autor del retaule de ceràmica
Entenem que allò de "que surja el efecto sin que se note el cuidado" continua vigent , l’exigència de documentar el Patrimoni històric de Catalunya però, és un imperatiu categòric, pels catalans, i per descomptat per totes les persones interessades per aquestes qüestions .
Passen els dies, les setmanes i dissortadament no s’atura la "monotonia criminal" que alhora que contínua, fa en un exercici de sadisme, que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.
Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que Sant Mateu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»