http://www.gelida.org/masiesgelida/ginebreda.htm
Segons diversos escrits esmenten que al Josep Font-Ginebreda i Costa (*Gelida
26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) a principis del segle XVIII li donaren la
imatge un francès que s’hostatjà a la masia.
Es conta que era venerada pels propietaris i altre gent de Gelida i dels
voltants fet que provocà la construcció d'un edifici que encara existeix,
reformat, prop de la font de can Ginebreda.
Hi hagué un litigi entre els amos de
can Ginebreda i el rector de Gelida i finalment fou portada en processó a
l'església de Sant Pere del castell l'any 1724.
Al segle següent la imatge passà a
la nova església edificada al centre urbà de Gelida on es venerà en la Pasqua
de Resurrecció.
En els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República, fou
cremada.
Avui dia hi ha una nova imatge més petita que l'anterior.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43024
Patrimoni Gencat en diu; petita capella de planta rectangular amb teulada a
doble vessant. Ha estat molt modificada al llarg del temps. La porta original
ha estat substituïda per un gran buit que perverteix l'estructura tradicional.
I afirma, sense notícies històriques, i repeteix el mantra que No ha estat mai destinada al culte, que ha fet funcions de barraca de vinya.
Tot fa pensar en un conflicte entre un prevere “ xuleta” , i el propietari Josep Font-Ginebreda i Costa (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) , i
sembla que el bisbe de l’època li dona la raó al seu “ treballador “. L’edifici de la capella perd la seva funció, i
possiblement el Josep Font-Ginebreda i Costa , i bona part de
la pagesia la seva fe, i s’aprofita la construcció com a paller.
El bisbe que perpetrava aquell abús per l’època era possiblement Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) que
assoliria el càrrec d’Inquisidor general o Gran inquisidor, les dades relatives
al prevere “ xuleta” es podrien trobar –
si existeixen – en els arxius parroquials, caldria fer-ho, i deixar constància
del mal costum de la jerarquia catòlica d’imposar el seu criteri, allunyat
sovint de l’esperit evangèlic.
Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.
Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»