Conec de fa molts anys el Masroig, hi anàvem a comprar vi amb el pare als
anys 60 del segle XX, i vaig coincidir a la Universitat Autònoma de Barcelona,
amb un fill d’aquest poble, dit tot això, em sorprenia trobar una fotografia Josep
Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona,
28 de gener del 1929)
Altar de l' església nova de la Mare de Déu de les Pinyeres, aixecat sobre
les ruïnes de l' antic santuari. L' església es va començar a edificar el 1829,
i a les primeries dels anys vuitanta del segle XIX, s’acabà gairebé totalment,
restant per construir els dos campanars. A l’interior es conserva un
interessant paviment d’antics tubots de fang en forma de creu.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7517/rec/82
La construcció de l'edifici sembla remuntar-se a la segona meitat del segle
XII o primer terç del segle XIII i fou dedicat a temple parroquial del poble de
Les Pinyeres.
A l'abandonament d'aquest, per epidèmia segons algunes versions o per fets de guerra segons algunes altres, l'edifici fou reconstruït el segle XVII o XVIII dins l'estil abarrocat tardà propi de la comarca i convertit en ermita. Disposà d'ermità fins al segle passat.
https://www.alforjastark.com/ermita-de-la-mare-de-deu-de-les-pinyeres/
Culpar als francesos de l’època de Napoleó de la desaparició del poble de les Pinyeres, com fa la llegenda, i fer-ho per
una qüestió tant banal – el rebuig d’una noia a les pretensions d’un soldat– ,
fa pensar que eren menys dolents que les tropes castellanes a Bellpuig.
Dels uns i dels altres, si us és possible, alluneu-vos-en tant com us sigui
possible, NO SON BONA GENT.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-les-pinyeres-el.html
Quan al topònim Pinyeres :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31671
Hi ha un Pinyeres al terme de Batea a la comarca de la Terra Alta
https://turismebatea.com/audioguia-punts-interes/pinyeres
Tenia una església advocada a la Transfiguració del Senyor :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11693
El REINO està convuls, em cridava
l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que
s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República– reprodueix
la frase que té el seu origen,en la
història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres
traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el
general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va
respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non
praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han
viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936