L’assumpta Figueras Viñas publica fotografies de l’Església parroquial de Borredà, a la comarca del Berguedà, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria , Patrimoni Gencat explica que està situada al centre històric de la població, i la descriu com un edifici de planta basilical cobert a dues aigües amb teula àrab. Té tres naus amb un presbiteri rectangular, una capella i sagristia. El campanar, de secció quadrada, està als peus del recinte i el remata una barana de pedra. La porta d'entrada actual, a ponent, és d'època romànica amb les portes fetes de fusta amb ferramenta de ferro forjat. Pel que fa l'interior, cal destacar les seves decoracions pictòriques força recents.
El portal d'entrada és de dues fulles o batents que s'obren cap a l'interior de l'església parroquial de Borredà i que tanca el portal de mig punt de cara a ponent de l'església. El ferro fou durant l'edat mitjana el material bàsic per a protegir les portes, material que aviat evolucionà cap a formes decoratives. el cas de la porta de ferro forjat de Borredà, repeteix el model de ferramenta de la gran majoria d'esglésies romàniques de la comarca que conserven la seva porta original.
La primera menció de l'església data del 938. Es conserven alguns vestigis del segle XI, possiblement l'església primitiva, identificats amb l'actual.
L'església romànica data del segle XII, es féu en substitució de la preromànica del 938.
Al segle XVIII quedà petita degut al fort creixement demogràfic de Borredà; les reformes efectuades a finals del segle XVIII per tal d’encabir el retaule barroc de la marededéu de la popa – denominada així enlloc de Mare de Déu de la Llet com pertocaria - resultaren insuficients i el 1718 l'abat de Ripoll donà permís per a fer una nova capella del Sant Crist.
Les obres definitives es realitzaren l'últim terç del segle XVIII, concretament el 1784. El campanar fou bastit el 1790.
Als anys 70 dels segle XX els pintors vigatans Camil Bofill (1957, Torelló) i Benet Barniol decoraven el presbiteri i les naus.
Amb tota la cura que calgui, seguiu l’exemple de l’assumpta Figueras Viñas, i visiteu Catalunya a fons.
El Concili d'Efes que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, així la denominació SANTA és sinó una heretgia, un intent evident de minimitzar la figura de la marededéu, i alhora una evident mostra de masclisme. Algú ho havia d’escriure
Tothom continua en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Que la Marededéu Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.