Llegia que l'església Vella del Pont de Suert, advocada a l’Assumpció de la
Marededéu, fou la parròquia d'aquesta
vila fins que l'empresa ENHER construí un nou temple l'any 1955, dissenyat per
l’enginyer Eduardo Torroja Miret (Madrid, 27 d'agost de 1899 - 15 de juny de
1961), primer marquès de Torroja, com a
conseqüència del desmesurat augment demogràfic que suposaren les obres
hidroelèctriques en aquesta comarca i principalment al Pont de Suert.
Ana Torroja Fungairiño, és la III marquesa de Torroja1 (Madrid, 28 de desembre de 1959)
Sota l'advocació de l'Assumpció de Maria, l'Església és un edifici barroc dels segles
XII i XIII, bastit sobre una primitiva església romànica del segle XIII.
Durant el barroc és quan es va recarregar i es van fer les motllures de guix i la volta de canó també en guix. Amb la restauració es va treure la part de dalt i es va deixar buit per poder veure com estava feta la volta i la cúpula.
Forma un conjunt arquitectònic amb l'antic Palau Abacial, dels segles XV i XVI, que fou la residència dels abats del monestir de Santa Maria de Lavaix, senyors del Pont de Suert, i que alhora fa les funcions de campanar.
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Els murs exteriors són fets de còdols de riu barrejats amb morter. La portada es troba al mur sud i és formada per un arc de mig punt fet de pedra tosca sense cap tipus d'ornament.
Crida l'atenció la manca d'obertures exteriors de l'edifici; de les poques entrades de llum natural cal esmentar la que es fa a través d'un senzill òcul que hi ha a la façana que dóna sobre el riu. La coberta és a dues vessants i és feta amb teula àrab.
El temple té planta de creu llatina amb tres naus i creuer, típic del romànic. La nau central amb pilastres adossades es tanca amb una volta de canó amb llunetes feta de guix. Les naus laterals són molt petites.
La nau central és el doble de gran que les dues laterals, significa que la nau central porta a la part sagrada, cap a l'altar.
.jpeg)
Als peus de l'església hi ha l'accés al cor, que se situa en segon nivell. A banda i banda de la nau s'hi obren una sèrie de balcons de pit que demostren el concepte teatral i escenogràfic de l'arquitectura barroca. S'anomenen balcons de pit perquè quan t'acostaves t'arribaven fins al pit ( ara hi ha una tarima de fusta i queda més baix).
Al 1993 s'inaugurà la restauració duta a terme principalment a la teulada i l'interior, juntament amb els dos retaules principals, el de l'altar major dedicat a la verge de l'Assumpció i el retaule de Sant Sebastià.
Al creuer s'hi conserva la trona/púlpit des d'on el predicador feia el
sermó i hi ha una cúpula de petxines de senzilla decoració que té la funció de
donar llum a l'interior de l'església.
Des de l'any 2001, l'Església Vella de l'Assumpció de Maria del Pont de Suert custodia la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça, que comprèn diverses disciplines artístiques (pintura, escultura, orfebreria i els retaules originals de l'església). La Col·lecció pretén difondre una part del llegat cultural i artístic de la Ribagorça, per tal de comprendre millor el sentit religiós de la història dels nostres avantpassats ribagorçans.
Alguns retaules han estat traslladats de petites esglésies del terme i d'altres són originaris del temple. Durant el barroc la producció de retaules va ser important perquè es veu en ells la possibilitat d'apropar els fets religiosos representats al fidels. D'alguna manera l'espectador d'un retaule presencia les escenes de la vida de Crist, de la Mare de Déu o els sants i els percep com a persones vives i reals, pròximes a la seva vida quotidiana.
Obres exposades
Mare de Déu d'Esperan (Segle XVIII)
Mare de Déu del Roser (Segle XVIII)
Safata petitòria amb ànima del purgatori (Segles XVII-XVIII)
Sant Miquel d'Erillcastell (Segles XVII-XVIII)
Santa Àgueda d'Esperan (Segle XVIII)
Santa Caterina d'Alexandria del Pont de Suert (Segle XVIII)
Sant Benet de Casós de Montiberri (Segle XVIII)
Sant Climent de la Torre de Buira (Segle XVIII)
Sant Serni d'Esperan (Segle XVIII)
Sant Sebastià (Segle XVIII)
Sant Roc del Pont de Suert (Segle XVIII)
Sant Joan Baptista (Segles XVII-XVIII)
Sant Llorenç de Montiberri (Segle XVIII)
Sant Antoni de Pàdua d'Esperan (Segle XVIII)
Sant Antoni Abat del Pont de Suert (Segle XVIII)
Mare de Déu de la Mola (Segle XIII)
Assumpció d'Erillcastell (Segle XVIII)
Llosa de Santa Maria de Cóll (Segle XII)
Creu processional (Segles XVI-XVIII)
Calze de Corroncui (Segle XVI)
Reliquiari de Castilló de Tor (Segles XVII-XVIII)
Escut de Pere de Cardona, abat de Santa Maria de Lavaix (Segles XV-XVI)
Retaule de l'Assumpció (1.731)
Retaule de Sant Sebastià (1.730)
Retaule de St. Esteve de Castilló de Tor
Retaule de St. Cristòfol de Cirés
Retaule de St. Serni d'Esperan
Retaule de Gavarret
https://visitaelpontdesuert.com/esglesia-vella-i-palau-abacial-del-pont-suert/
Com anècdota explicar que algunes de les imatges del museu foren amagades
per gent del poble en els dies foscos
que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. Foren retornades posteriorment.
Gràcies a aquest gest avui resten exposades en aquesta col·lecció.