Passava l’estona repassant imatges del Fons de la Masia Catalana, és el que toca quan t’estàs “ recuperant” , oi?
El trobava com Cànoves i Canovas, aquesta “ transformació“ – com tantíssimes altres– és obra de l’estultícia dels escrivents castellans que desprès de la derrota de 1714, venien a Catalunya.
Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903-21 de desembre de 1986), cedia al fons Estudi de la Masia Catalana, una fotografia “ Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta.
Patrimoni Gencat la descriu així; Masia orientada
a ponent, amb torre de defensa separada de l'edificació i que es comunica a aquesta amb un pont penjat, per sota del qual s'accedeix a l'entrada principal formada per un gros portal dovellat.
Annexionades a la torre hi ha àmplies galeries rodejades per un jardí i un parc amb columnates
romàntiques.
Adossada a la masia hi ha la capella advocada a la mare de Déu de Núria.
També té una masoveria annexa i una gran era.
Al costat de restes medievals hi ha molts elements moderns que han convertit la casa gairebé
en un palau.
L'any 1618, Felip III concedí a Francesc Cànoves el títol de noble.
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/canoves.html
Llegia al Mapa de Patrimoni; les fotografies són fetes des de l'exterior de la masia, ja que
el masover de Cànoves no va permetre fotografiar la casa.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/canoves