Patrimoni Gencat
, li dedica una descripció “ telegràfica“;edifici de tres
plantes amb un porxo de ferro. Té un pavelló independent de lavabos.
D'imatge
classicitzant, amb maons estucats a la façana, distingia les estacions de la
línia de ferrocarril M.Z.A. a la zona.
https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/F-2.pdf
Trobava més dades
; l'estació de Badalona entrà en servei
el 28 d'octubre de 1848, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró,
la primera línia de la península Ibèrica.
“ Iberica “, inclou Portugal, altrament es diu “ el REINO “
La iniciativa de
la construcció de la línia va ser de l'empresari mataroní Miquel Biada i Bunyol
(Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions
comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.
La línia va ser
construïda en la seva totalitat per capital privat, meitat català i meitat
anglès, després de constituir-se el 1845 la Compañía del Camino de Hierro de
Barcelona a Mataró
Inicialment les
obres van comptar amb el vistiplau de l'Ajuntament de Badalona, la seva
construcció va comptarperò, amb
una forta oposició, especialment del sector pesquer, que veia perillar les
seves activitats a la platja, sobretot per l’ocupa previsible d'un lloc on deixar i protegir les barques.
Els pescadors van sabotejar diverses vegades les obres: apedregaven els peons i
a la nit desfeien la feina feta durant el dia. Fins i tot després de la seva
inauguració, l'oposició va continuar i s'apedregava els maquinistes, aprofitant
que conduïen els combois sense cap mena de protecció. Les autoritats locals va
amenaçar amb càstigs severs els infractors, finalment van ser els maquinistes
—en la seva majoria anglesos—però, els
que van trobar la solució llençant monedes de poc valor quan passaven per
Badalona per tal de distreure els agressors.
Durant la
construcció l'Ajuntament també va
mostrar la seva disconformitat, adduint que l'empresa estava construint la via
seguint un traçat diferent al que s'havia presentat quan es van demanar els
permisos. En opinió del consistori, la via s'havia acabat fent molt a prop de
l'aigua per estalviar-se diners en les indemnitzacions dels propietaris
afectats per la construcció de la infraestructura.
D'altra banda, es va construir un baixador, una estació de segon ordre, que va estar en servei fins a l'any 1899, quan es va construir l'actual estació seguint el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner (Madrid, 1874[1] - 25 de març de 1925), de les seves obres modernistes sobresurten la casa Miquel Ibarz, erròniament coneguda com a casa Clapés, al c/ Diputació, 248 de Barcelona (1901-1904), i a Terrassa la casa Soteras, c/ Sant Jaume, 26, (1909), també era obra seva el Círculo Ecuestre del Passeig de Gràcia 38, realitzada en col·laboració amb amb l’arquitecte Fèlix de Azúa de Pastors ( Barcelona 1874 – 1939 )
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/salvador-soteras-i-taberner
https://www.arquitectes.cat/ca/catalogacio-arxitectura-salvador-soteras-taberner
La nova estació seguia un model estàndard, que formalitzava la imatge pública de la companyia del ferrocarril. Paral·lelament, durant aquest aquest període es va ampliar l'estació amb altres construccions destinades a facilitat el transport de mercaderies i es va construir una segona via.
Malgrat els inconvenients que va provocar durant els primers temps, la línia va ser un èxit des del moment de la seva inauguració. En un any va transportar 675.828 passatgers i va recaptar un total de 803.705 pessetes. A més, va esdevenir motor de desenvolupament industrial i comercial per a Badalona, gràcies a l'excel·lent via de comunicació que suposava la infraestructura que es va convertir en una forma d'atracció de tota mena d'indústries les quals s'instal·laven vora la línia fèrria. Relativament en pocs anys Badalona es va convertir en un dels principals centres industrials de l'estat. La via del tren també es va convertir en una línia separadora entre la platja i el passeig marítim, durant molts anys l'únic, perquè les tanques protectores es van col·locar molt després.
El 28 d'octubre
de 1948, durant la celebració del centenari de la inauguració de la via, va
arribar a l'estació el primer tren elèctric.
