De l’ermita de Santa Llúcia de Perves, com és mal costum en diuen a Patrimoni Gencat; petit edifici d'una nau, encastada al desnivell topogràfic.
Té una senzilla porta d'accés amb dues espitlleres laterals i un òcul a sobre. La coberta és a dues vessants.
Es troba al costat de la carretera del port de Perves.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16130
Hi ha altres noticies, dissortadament negatives però :
https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/111396/269543
Els fets van tenir lloc a principis dels anys vuitanta. Els lladres van actuar probablement de nit, van aparcar el vehicle en una petita explanada vora la carretera N-260, passat el poble de Perves i des d’allà es van desplaçar a peu fins a l’ermita i, forçant-ne el pany, van accedir a l’interior.
Ningú no es va adonar del robatori fins dies després, ja que l’ermita està situada a uns 150 metres del poble de Perves, no es visitava a diari i només s’hi solia oficiar una missa a l’any.
Els autors dels fets es van endur dues talles de fusta barroques corresponents a Santa Llúcia i Sant Sebastià, així com un petit retaule de cronologia indeterminada.
La imatge de Santa Llúcia presentava un forat de bala a l’ull que li va provocar un milicià durant els disturbis del juliol de 1936.
S’explica que aquell mateix soldat va perdre la vista poc després en un accident automobilístic al peu del port de Perves, davant de la població del Xerallo.
Fotografies de l’Albert Esteves Castro (Barcelona, 1958
El topònim té una etimologia clara: VILLAS PÈRVIAS '[redol de] masies travessades per un camí, ço que és cabalment la descripció d'aquest llogaret, com sigui que l'estrada romana ja hi havia de passar, ni més ni menys com ara, per entre les cases del lloc.
El Déu d'aquella època era venjatiu, no dono cap versemblança a l'acció/reacció, aleshores i ara, en massa ocasions, l'Església/empresa va per un costat, i Déu - sortosament - per un altre.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.