S’atribueix l’edifici a Marià Romaní Rius ( Barcelona, 23 de gener del 1900 + 11 de desembre de 1966 )
S’endegava l’obra l’any 1956 amb la col•laboració de la "Junta de Construcción de la Nueva Iglesia" ( ho escrivien en castellà, perquè malgrat diu el REY DE ESPAÑA, que aquí mai es va prohibir la llengua catalana, en aquella època fer-ho en català comportava risc cert de mort ), mossèn Josep Paituví ( ens agradarà saber-ne el segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), va comptar amb la generositat de Joaquim Pont i Puig que va cedir el terreny per a construir-la, i la col•laboració de molts martorellencs que van fer aportacions econòmiques per subvenir a les despeses de construcció.
La primera pedra de l'església de Sant Joaquim (advocació en honor del donant del terreny) es va col•locar el 24 de juny de 1956, en què l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va beneir-la i va oficiar la primera missa.
El setembre de 1959 el bisbe auxiliar Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996) va beneir el temple, quedant així parcialment inaugurat, ja que les obres no es trobaven finalitzades.
No va ser fins al juny de 1976 en què l'església de Sant Joaquim es va constituir com a parròquia.
La descripció ens diu : Església de planta basilical de tres naus i absis no marcat en planta. La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser i sostingudes amb cairats de fusta. La part del presbiteri està decorada amb pintures murals. La il•luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, on hi ha representats els Sagraments i l'escut de Martorelles. Originalment, s'hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que a causa del desnivell la nova entrada es situa a l'est. En un extrem de la façana sud s'alça el campanar, de tres nivells i cobert a dues vessants. Aquest consta d'obertures d'arc pla de petites dimensions, excepte al pis superior, on alberguen les campanes. A l'exterior, sobre les capelles laterals arrenquen petits contraforts que reforcen la nau. A la façana de ponent s'hi adossa la rectoria. L'acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.
No tenia ocasió d’accedir al interior per retratar les pintures del presbiteri, obra del muralista Joan Torras Viver (Sant Feliu de Llobregat, 1929 + 5.9.2021 )
https://www.catalunyareligio.cat/ca/mor-joan-torras-pintor-centenar-esglesies
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joaquim
És un goig trobar tanta informació, sobretot quan malgrat disposar d’un Mapa de Patrimoni, Martorelles sembla no voler incloure alguns dels edificis anteriors a l’any 1927, data en que es va produir la segregació de Santa Maria de Martorelles
Sou pregats de fer-nos arribar informació d’aquests edificis del sector de les Escoles, camí de Santa Maria de Martorelles. Recordeu sempre, que Catalunya NOMÉS en té a nosaltres.