IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLESSUI, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. SORT. PALLARS SOBIRÀ

Llegia que l’Església advocada a l’apòstol  Sant Pere al nucli de Llessui , al terme de Sort, al Pallars sobirà, era un edifici d'una nau flanquejada per capelles.

Estava coberta amb volta d'aresta i rematada, a llevant, per un gran absis semicircular externament dividit en tres sectors per dues bandes llombardes, sense decoració d'arcuacions.

Als sectors laterals s'obre respectivament una finestra atrompetada cegada a l'interior per l'altar barroc. Al sector central de l'absis hi ha una finestra visible, de característiques molt similars, però situada a un nivell inferior a ras de terra degut al fort desnivell del terreny, que actualment es troba tapiada, L'altura de la nau és força superior a la de l'absis. Una ampla coberta de llicorella a dues aigües cobreix la nau, les capelles laterals i altres dependències annexes a costat i costat de la primera.

 Al costat sud, per sota de l'església, hi ha una arcada de mig punt per la qual hi passa un petit carreró. A ponent, als peus de la nau, s'aixeca una imponent torre campanar que consta de quatre pisos il·luminats per grans finestres de mig punt i un teulat fet amb llicorella. A la part baixa de la torre, i sota una gran arcada ogival, es troba l'atri al qual s'hi obre la porta d'accés a l'interior de la nau.

 Durant el treball de camp del 2020 es comprova que de l'església només s'hi conserva el gran campanar amb les seves obertures, un petit volum adossat, els murs que marquen el contorn de l'antic edifici i el carreró amb la volta de mig punt. Actualment tot el perímetre dels murs de la nau principal fa d'espai públic, i funciona com a plaça del poble.

 Els murs han estat restaurats i s'hi han construït uns nous pòrtics de formigó. Pel que fa l'interior, els sostres tenen l'estructura de fusta nova. El barret de bruixa està format per uns perfils metàl·lics, llistons de fusta i acabat de llicorella.

Hi ha una magnifica fotografia de Elisa Ros Barbosa, que l’any 1983 retratava encara sencer l’absis.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25643

Quan al topònim Llessui:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23630

Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) “ el Carnicer del Pallars” va exercir a partir del 20 d’abril de 1938 , en aquestes dues comarques una brutal acció repressiva, amb múltiples afusellaments i altres represàlies contra la població civil, pel sol fet de ser sospitosa de desafecció al Movimiento Nacional.

Cal no oblidar MAI, com bé cantava  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), qui perd els orígens, per identitat

https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

Em bloquejaven a la pàgina https://www.facebook.com/groups/1506716616099834

Dissortadament al Pallars i a Catalunya no ens calen enemics – que en tenim, molts i amb mal perdre - , massa sovint “ els amics“ ja els fan la feina, oi?.