El Raúl Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l 'església de Sant Feliu de la força d’Àreu, al terme d’Alins de Vallferrera, de la que en diuen a la Catalunya Romànica; edifici d’una sola nau, originàriament coberta amb embigat (solució que s’ha respectat en la recent restauració), i capçat a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. El sector nord, i part del mur de ponent de la nau, són adossats a la penya, que ha estat retallada per adaptar-se als murs i paviments de l’església.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, protegida per un porxo, recentment restaurat, que pel seu cantó de llevant es tanca amb un mur on hi ha la porta d’accés al recinte eclesial, i que en la seva part superior és coronat amb un campanar d’espadanya de dos ulls. Tot plegat, configura un curiós conjunt arquitectònic, que, pel seu emplaçament, en una posició eminent, presenta un únic accés, per llevant, des del qual pren totalment sentit la configuració de la façana del porxo, que, combinat amb el semicilindre absidal, conforma la façana principal d’accés al temple.
L’absis, molt rústec, és format per reble de pedra llosenca, col·locada horitzontalment, agafat amb fang. Aquest fet, i la presència de morter de calç en la formació de l’arc de la porta, palesa les fórmules rurals d’un tipus d’arquitectura i de construcció que, arrelada en les formes del segle XI, es prolonga durant tot el segle XII, moment en què s’ha de situar la construcció de l’església d’Àreu, allunyada dels corrents estilístics dominants en l’arquitectura culta del seu temps
Després del seu abandó, que malmeté considerablement l’edifici, Sant Feliu de la força d’Àreu fou restaurada l’any 1988 per l’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-la-forca-dareu-alins-de-vallferrera
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21021
La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya