Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió
.
Trobava una fotografia; Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) , president de la Generalitat de Catalunya, amb un grup d'infants a la sortida de l'escola de Vallmanya,al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.
https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-264-N-506
L'acompanyen la seva esposa Eugènia Lamarca de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866 – La Jonquera, 18 de setembre de 1937) i la seva filla Maria Macia Lamarca.
La família tenia en aquest indret una casa pairal que pervenia de la família de l'esposa del president Francesc Macià, Eugènia Lamarca. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues temporades. A part de la masia hi havia centenars d'hectàrees destinades a l'activitat agrària.