A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL. VOLUM I
De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1
Trobava ; Col·legi del Sagrat Cor de Jesús - Casp (1881-1932; 1939). Llúria, 13 (abans 21) - Caspe, 25 - Pau Clarís, 18 (abans 22). Dreta Eixample.
Col·legí Externat de pagament amb 1ª i 2ª ensenyança, i estudis de Comerç. Retornats a Barcelona en 1876, ben aviat els Jesuïtes miraren de tenir una casa pròpia a la ciutat on poguessin treballar amb amplitud.
Escollits els terrenys, es van comprar a tres propietaris diferents (1879-80), i l’edifici es va finançar gràcies als generosos crèdits del banquer Manuel Girona Agrafel (1817-1905) i a una donació igualment quantiosa de Dorotea Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891), declarada venerable per sant Joan Pau II el 9 de juny de 1983
Els autors dels edificis foren els arquitectes , Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) i, Camil Oliveras i Gensana(Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898)
Primer s’acabà l’edifici del costat de Llúria (1880-81), acabant-se posteriorment el costat de Pau Clarís, i finalment l’Església cap a 1887.
Fou confiscat l'any 1932, arran de la dissolució de la Companyia de Jesús i convertit en Grup Escolar per la República, evitant-se així danys l’any 1936.
Des de 1939 funciona amb normalitat, i inclús dins seu es va originar l’Escola de Sant Estanislau de Kostka. Alumnes: 420 (1908); 390 (1910?), dels quals 50 eren gratuïts (1914). Religiosos: 61 (1927).
Escrivíem a :
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html
.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.
L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.