El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’Església advocada a la Marededéu, de l'antiga canònica que es troba al mig de la població d'Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord on s'hi adossen altres edificacions. la denominació “ Santa Maria” és habitual en la llengua castellana – llengua que cal recordar, ens imposaven a sant i fetge els nostres “ mals veïns “ d’ençà de l’any 1714, quan ja practicaven contra el poble català les tàctiques “ putinesques” , que ara semblen repugnar tant, als seus hereus -. En la llengua catalana, la denominació correcta és marededéu.
Patrimoni Gencat explica que la construcció presenta profundes alteracions que fan difícil la lectura de les estructures romàniques primitives. El conjunt actual és de planta basilical, tot i que la nau nord és formada per diverses capelles comunicades entre sí, igual que ho devia ser l'edifici del segle XI. L'alçat utilitza en canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a modificacions posteriors. El portal de la façana principal de ponent, així com l'òcul del damunt, poden correspondre a algunes reformes fetes durant els segles XIII o XIV. La porta és formada per arcs en gradació lleugerament apuntats amb motllura-guardapols decorada amb motius trilobats de baix relleu que formen una sanefa. L'angle aixamfranat de l'arquivolta externa presenta ornamentació de boles que es prolonga pels brancals. La línia d'imposta presenta un fris de decoració de motius vegetals entrellaçats. Dues columnes força simples completen el conjunt. L'emmarcament de l'ull de bou que hi ha al capdamunt presenta el mateix tipus de treball escultòric. La galeria amb arquets que hi ha sobre la cornisa amb motius trilobats és una obra posterior, potser realitzada alhora que es va alçar el campanar de torre sobre el sector nord de la façana. D'altra banda, mig tapat per construccions afegides, es pot veure part d'un absis semicircular de la construcció original, decorat amb arcuacions cegues i lesenes sota un fris de dents de serra. La darrera reforma de l'església data del 1911, moment que passa a tenir únicament funció parroquial i s'enderroca el claustre del segle XIII i la capella barroca del Roser.
Durant els anys 1992-2000 fou consolidada i restaurada.
Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de Crist en majestat del segle XII.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0627002.xml
La Biblioteca de Catalunya custòdia les anomenades Homilies d'Organyà (segles XII o XIII) considerades un dels texts més antics escrits en català descoberts l'any 1904 en aquesta parròquia.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0627002.xml
Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ raonable“ i si les benzineres superen l’atzucac que els posava el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA DEL REINO DE ESPAÑA, al que cal reconèixer-li l’habilitat de complicar les coses senzilles, i no donar mai fil sense puntada, i alguns altres “demèrits”, poseu Organyà, l'Urgell Sobirà, , Catalunya , a la vostra agenda.
No defalliu mai en l’esperança d’assolir la llibertat nacional de Catalunya .