El valentí Pons Toujouse, publicava un extens i documentadíssim treball de recerca en l’àmbit del Patrimoni històric :
https://www.arquitecturamodernista.cat/
Reprodueixo de :
http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_industries-i-comercos_12/can-masgrau_352
... la Banca Masgrau, a la mort de Salvador Masgrau, passaria a poder del seu fill Jacint Masgrau Ramon, que li canviaria el nom pel de Banca fill de Salvador Masgrau que com hem dit va morir aviat.
Els seus hereus no es varen veure capaços de tirar endavant aquesta petita banca local i la traspassaren a la Banca Saderra Prat i Cia, que va traslladar el local a las cantonada del carrer Àngel Guimerà amb l'Avinguda del Països Catalans.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/banyoles/tots/banca-saderra-prat-y-compania
Sadurní Brunet va participar en la reforma fent un vistós rètol emmotllat amb guix que resseguia la gran porta d’entrada des de mitja alçada. En els diferents dibuixos de la façana hi ha esbossos de mobiliari, de portes i d’altres elements en un dels quals es pot llegir l’anotació: «En la fachada que da a la carretera de Gerona a Olot han de sustituirse dos rejas actualmente existentes por dos de mejores». Tot plegat, doncs, fa pensar que també es tractaria d’una reforma completa. L’aventura banyolina no sembla que contribuís a consolidar la banca Saderra, Prat y Compañía, ja que l’any 1919 es va declarar en fallida, la qual cosa va obrir un llarg període de litigis i va obligar alguns dels seus socis a fugir cap a altres poblacions.
.jpg)
En matèria de Patrimoni, i àdhuc de mantenir viva la memòria històrica, el que no es faci des de l’àmbit privat - de tots i cadascun dels catalans– no es farà, afegeixo, dissortadament.