L’edifici de Can Abat, o Ca l’Abat, en terme de Castellví de Rosanes, és visible des de l’autopista de peatge, quan es circula en sentit BARCELONA/ TARRAGONA, i/o a inrevés, això fa que aquesta casa estigui entre les ‘ més vistes de Catalunya’. Queia el sol quan retratava davant de la façana al Josep Olivé Escarré.
![]()
Dissortadament pel que fa a les dades històriques i/o artístiques, no trobava aquesta ‘ facilitat’.
Gran casal del segle XVII reconstruït i ampliat el 1855, situat a la riba de l'Anoia. Sembla que el nom prové de les estades que hi feia l'abat de Montserrat durant els segles XVII o XVIII. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquesta reconstrucció i/o ampliació.
Llegia que la casa va ser el quarter General de l‘heroi de la Guerra del francès, Josep Manso i Solà, nomenat Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d’Isabel II.
En va ser propietària la marquesa de Gelida, Consol Jover i Vidal. [ 29 gener de 1881 Barcelona , + 10 d’agost 1957 Barcelona]. S’explica que tenia el costum organitzar grans festes, i que a la finca hi ha un gravat de l'època, que dona fe d’una de les més – sinó la que més ‘sonada’ - que va consistir a desviar aigua del riu Anoia, per crear un llac artificial en els terrenys de la mansió i celebrar un carnaval venecià amb gòndoles solcant les aigües.
![]()
Trobava una fotografia del Josep Salvany Blanch de 1923 amb el títol, ‘estany de Ca l’Abat’
la reforma – que no trobava documentada, pel que fa al mestre d’obres i/o arquitecte - que li donà l'aspecte actual és de finals del segle XIX. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquesta reconstrucció i/o ampliació.
L'edifici s'estructura en base a l'encreuament de dos cossos transversals coberts a dos vessants, de la intersecció dels quals neix una esvelta torre-mirador.
![]()
Flanquejant l'entrada del pati principal hi ha dues construccions, una petita caseta amb galeria oberta i una capella – de la que no se’n esmenta l`’advocació - , documentada des de 1780, i retratada també pel Josep Salvany Blanch, l’any 1923.
![]()
Adossada a la capella hi ha una gran galeria porxada.
![]()
En demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que em feia arribar una fotografia datada 27-IV-1980 d’aquesta Capella advocada a Sant Antonio de Pàdua.
![]()
Sou com sempre pregats de completar i/o corregir aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Dissortadament pel que fa a les dades històriques i/o artístiques, no trobava aquesta ‘ facilitat’.
Gran casal del segle XVII reconstruït i ampliat el 1855, situat a la riba de l'Anoia. Sembla que el nom prové de les estades que hi feia l'abat de Montserrat durant els segles XVII o XVIII. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquesta reconstrucció i/o ampliació.
Llegia que la casa va ser el quarter General de l‘heroi de la Guerra del francès, Josep Manso i Solà, nomenat Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d’Isabel II.
En va ser propietària la marquesa de Gelida, Consol Jover i Vidal. [ 29 gener de 1881 Barcelona , + 10 d’agost 1957 Barcelona]. S’explica que tenia el costum organitzar grans festes, i que a la finca hi ha un gravat de l'època, que dona fe d’una de les més – sinó la que més ‘sonada’ - que va consistir a desviar aigua del riu Anoia, per crear un llac artificial en els terrenys de la mansió i celebrar un carnaval venecià amb gòndoles solcant les aigües.
Trobava una fotografia del Josep Salvany Blanch de 1923 amb el títol, ‘estany de Ca l’Abat’
la reforma – que no trobava documentada, pel que fa al mestre d’obres i/o arquitecte - que li donà l'aspecte actual és de finals del segle XIX. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquesta reconstrucció i/o ampliació.
L'edifici s'estructura en base a l'encreuament de dos cossos transversals coberts a dos vessants, de la intersecció dels quals neix una esvelta torre-mirador.
Flanquejant l'entrada del pati principal hi ha dues construccions, una petita caseta amb galeria oberta i una capella – de la que no se’n esmenta l`’advocació - , documentada des de 1780, i retratada també pel Josep Salvany Blanch, l’any 1923.
Adossada a la capella hi ha una gran galeria porxada.
En demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que em feia arribar una fotografia datada 27-IV-1980 d’aquesta Capella advocada a Sant Antonio de Pàdua.
Sou com sempre pregats de completar i/o corregir aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com