La Mercè Mañach retratava la façana, i l’interior d’aquesta ermita romànica d'una sola nau, amb absis semicircular, construïda amb carreu irregulars de pedra sorrenca, al veïnat de Casals, al terme de Serinyà, al Pla de l’Estany, a Girona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que ens nadius i/o aborígens anomenem Catalunya; el topònim amb l’article salat propi del català anterior a 1714, ens permet afirmar que des d’èpoques molt reculades es conreava la vinya en aquest indret.
![]()
Les primeres notícies d'aquesta ermita daten del 1208, possiblement però , el seu origen es remunta als segles X-XI.
Fins a època recent, s'hi custodiava una talla romànica policromada de la Mare de Déu amb l’Infant que actualment es troba desapareguda.
![]()
A la façana nord sobresurt una capelleta, a la façana sud va caldre aixecar fins a tres contraforts.
La porta d'entrada és dovellada, d'arc de mig punt, i es troba perpendicular al carenat de la teulada, que té campanar d'espadanya d'un sol ull.
Es conserva encara el forrellat en forma de drac.
La imatge de la wikipedia no correspon a aquesta esglesiola.
El Miguel Calvet em feia arribar un missatge ‘et passo dues fotografies de Sant Miquel de Sesvinyes , per si les vols, la porta i el furriac , que diem aquí a Girona.
![]()
![]()
Gràcies Miguel, per descomptat que les volem.
Les primeres notícies d'aquesta ermita daten del 1208, possiblement però , el seu origen es remunta als segles X-XI.
Fins a època recent, s'hi custodiava una talla romànica policromada de la Mare de Déu amb l’Infant que actualment es troba desapareguda.
A la façana nord sobresurt una capelleta, a la façana sud va caldre aixecar fins a tres contraforts.
La porta d'entrada és dovellada, d'arc de mig punt, i es troba perpendicular al carenat de la teulada, que té campanar d'espadanya d'un sol ull.
Es conserva encara el forrellat en forma de drac.
La imatge de la wikipedia no correspon a aquesta esglesiola.
El Miguel Calvet em feia arribar un missatge ‘et passo dues fotografies de Sant Miquel de Sesvinyes , per si les vols, la porta i el furriac , que diem aquí a Girona.
Gràcies Miguel, per descomptat que les volem.