El Pere Magrià, publica una fotografia del Far del Cap de Creus, en el que l’enginyer Josep Maria Faquinetto, intervenia en la reforma; es el far que troba situat més a l'orient de la península ibèrica. S’aixeca a 500 metres de la Punta del Cap, lloc d'una orografia complicada.
L'indret és conegut com la punta de l'Esquena.
Patrimoni Gencat que cita també com autor a Victor Martí – del que no trobàvem cap referència enlloc, bàsicament pel mal costum de citar evitant el cognom matern que imposava la dictadura franquista - , en diu ; edificació característica dels fars del segle XIX. De planta quadrada, al centre s'hi aixeca la torre de senyals, d'11 metres d'alçada. La torre ha estat modificada i parcialment reformada en diverses ocasions, per adaptar-la als avenços tècnics. Actualment, una tanca envolta el far i deixa un ampli cos on hi ha un alberg dels farers. Damunt la porta, a llevant, hi ha una làpida amb la inscripció: "REINANDO DONA ISABEL SEGUNDA. AÑO DE 1853".
Inicialment, la torre del Cap de Creus, de guaita davant el perill de la pirateria, ja existia el 1385 quan el rei Pere el Cerimoniós, en ratificar els privilegis de Cadaqués, aprovà la guarnició de la torre per part dels cavallers "an Pin, an Albert, An Joan de la Fangal, Pere Fita, Joan Rahola, Joan Rovallosa, Berenguer Ramon, Pere Sala, an Guillem Riva" (CA, REG. CAN, 945, FOL, 185).
Aquesta torre es destruí cap a l'any 1433 i, posteriorment, el benedictí fra Joan Clarà proposà construir-ne una altra mitjançant almoines, la qual cosa sembla que s'aconseguí el 1436, per decisió de la Generalitat.
Al segle XVI, la torre del Cap de Creus torna ésser reconstruïda (1568), quan hi hagué un acord entre les universitats de Roses i de Cadaqués per bastir, respectivament, les torres del Cap Norfeu i del Cap de Creus. Aquesta sembla que estigué situada al mateix lloc on després s'hi aixecà el far "car es tradició que quan hom va voler construir la torre o casa del susdit far, hom va trobar vestigis, al fer fonaments, de construccions antigues" G. Rahola i J.Rahola, op.cit.).
Es decidí establir un far al Cap de Creus l'any 1847, en el pla general d'enllumenaments de costes i ports de l'estat. L'obra s'inaugurà el 1853, com consta a la làpida de la façana. És el segon far més antic de Catalunya, inaugurat 19 mesos després del far del Llobregat, fet que evidencia la necessitat de posseïr un punt estratègicament geogràfic, de control de la costa peninsular. Des d'aleshores ha passat per diferents plans de reforma i millorament.
L'any 1904 consta que les seves senyals eren de llum fitxa i blanca, de raigs cada 3 segons; l'aparell era de tercer ordre, amb una alçada de focus lluminós de 85-90m, s.n.m i, de 11,30m sobre el terreny, amb un abast aproximat de 27 milles dels raigs i 17 milles la llum fixa.
La torre era blava i roja com a distintiu diürn. Hi servien dos torrers. Un projecte de millorament de l'any esmentat (1904) li donà un abast de 30 milles. El 1923 s'inaugurà un nou mecanisme amb aquestes característiques: llampada-ocultació, (dues) amb una revolució total de vint segons i una llargada de 40 milles. Als darrers temps ha sofert les modificacions necessàries per actualitzar-lo.
A uns vint metres a llevant de la tanca, en un nivell més baix, queden vestigis de la torre medieval de guaita del Cap de Creus, possiblement emplaçada en el mateix lloc que ara ocupa el far.
Quan el preu dels combustibles ho permeti, poseu Cadaqués, l'Empordà sobirà, Girona, Catalunya , a la vostra agenda.
En aquests dies veiem esborronats els terribles efectes del Genocidi que la Rússia de Putin, practica contra Ucraïna, Mutatis Mutandis , moltes persones entenen ara que Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, Selva, 29 de desembre de 1962), prenia – malgrat que això li suposava un gran sacrifici a nivell personal, a ell, i a la resta de membres del seu govern - la decisió correcta.