El Crisant Palau, pública un parell de fotografies del que resta del castell de Montornès, de Sant Miquel o de Vallromanes, una fortificació medieval que hi ha a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès del Vallès, al cim d'un turó; (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la Capella de Sant Miquel de Montornès corresponen a Montornès). Poc en queda d'aquesta ermita, de la qual es té notícia des del 1121[2] i que fou la capella del Castell de Montornès. Està situada a només 26 metres del castell, a la banda sud. Només en queden dos trams de pocs metres dels murs laterals (separats del castell per un carreró, just dins el terme de Montornès del Vallès, i una part dels fonaments de l'absis.
A principis del segle XVII va ésser restaurada i s'hi feia un aplec el dia de Sant Miquel, patró de Vallromanes. El recorregut de la romeria passava pel turó de la Salve (600 metres al nord-oest), nom que li ve perquè allà s'aturaven a descansar i cantar una salve. Durant una de les guerres carlines (suposadament durant l'any 1838) es va profanar i la van utilitzar com a polvorí. Sembla que va explotar (sigui per accident o per atac de l'enemic) i des d'aquell moment restà definitivament a
Des del castell s'albira tota la plana del Vallès Oriental.
Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l'homenatge i trossos de murs.
El castell es compon d'una torre circular i d'un recinte que envolta tot el cim del turó. La torre, de la qual només se'n conserva el sector septentrional, té un diàmetre interior de 3,4 metres i un gruix de mur de 2,2 metres . A una alçada d'uns 3,8 metres hi havia una falsa cúpula. La torre devia ésser molt més alta però només s'han conservat uns 2 metres . A nivell de primer pis s'endevina l'arrencada de l'arc de la porta (dues dovelles petites).
Per les seves característiques fa pensar en un edifici de l'any 1000.
A uns 7 metres de ponent de la torre hi ha restes d'un mur de 90 cm. A uns 25 m de la torre, cap al nord, es troben les restes d'una construcció de planta rectangular que inclou un mur de tancament corb d'un gruix de 120 cm construït amb carreus semblants als de la torre. És possible que aquestes construccions fossin afegides a la torre durant el segle XI.
http://castellscatalans.blogspot.com/2011/12/montornes-o-de-sant-miquel.html
https://el9nou.cat/valles-oriental/cultura-i-gent/es-consolida-la-torre-del-castell-de-sant-miquel/
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0060428.xml
Antic castell, al cim d’un turó (426 metres d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108.
El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX).
A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).
Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera.
I, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria. A darreries del segle XX la propietat del castell i de la Torre Tavernera va passar a mans dels seus descendents, els comtes d'Alba de Liste.
Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural.
Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge.
El nom es deu a e l‘existència d’una capella propera dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, excels patró de Vallromanes
Poseu el Vallès Oriental a la vostra agenda.