El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de l’església parroquial de Guils de Cerdanya, advocada al protomàrtir Sant Esteve, de la que el Jordi Bolòs i Masclans , la Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties DelcorAlexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , i l’ Enric Ventosa i Serra , n’escriuen a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0714801.xml
Edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i a ponent per un gran campanar de cadireta de tres ulls; presenta una notable decoració a l’absis i a la façana de migjorn, que és presidida per una solemne portalada d’arquivoltes esculpides amb columnes i capitells. És una església important per la seva estructura i ornamentació, com ho devia ésser la d’Enveig, segons els vestigis que en resten, de factura semblant.
A la part baixa de l’absis i de la façana meridional, a manera de sòcol, hi ha uns grans carreus que arriben a fer fins a 1, 20 m de llarg; les dimensions dels carreus disminueixen parets amunt, amb mides d’uns 35 × 55 cm, i més petites encara a les filades de la part superior, amb tendència a les formes properes al quadrat. Els carreus són ben treballats i les juntes, bastant amples, són reomplertes amb falques de pissarra i morter de calç.
La riquesa compositiva de l’absis es manifesta en la decoració de la finestra central i també en el cos de l’absis, que és dividit en cinc sectors separats per dues pilastres i dues mitges columnes amb capitells esculturats; la part superior presenta un fris de dents de serra i una cornisa bisellada suportada per mènsules amb motius ornamentals, tres en cada sector lateral i només una al central. Interiorment l’absis presenta volta apuntada, i a l’exterior és cobert amb l’habitual enllosat cònic.
A la façana meridional, una junta vertical de dalt a baix i un lleuger canvi d’alineació en aquest punt semblen indicar una interrupció del procés constructiu, interrupció que no queda tan clara al mur de tramuntana. Aquesta façana de migdia és resseguida, sota la cornisa, per un fris de mènsules esculpides. El cos de la portalada forma un bloc afegit a la façana, coronat a la part superior per un guardapols horitzontal amb un petit fris de mènsules; al centre d’aquest cos s’obre la portada amb successives arquivoltes i ornamentació esculpida.
Es conserven dues de les finestres primitives a l’absis i una a la façana de ponent. La finestra central de l’absis és composta de dues arcades decorades i un arc prim que cobreix l’extradós de les sis dovelles de l’arquivolta exterior.
La segona finestra de l’absis mira al sud-est; és d’una sola esqueixada, l’arc de sis dovelles extradossades per un arquet de pedres primes i revestit interiorment per un arquet de tres peces amb el frontal estriat.
El frontispici tenia originàriament una finestra de doble esqueixada i un arc format de sis dovelles, que posteriorment hom va esbadocar per donar-li forma d’ull de bou. Ara està en part refeta però amb poca traça.
La nau és coberta per una volta apuntada i arrebossada per sota.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada.2010. Vista interior de l'església.
 |
L’espadanya també va ser eixamplada fins a ocupar tota l’amplada del frontal, ja que resten vestigis que indiquen que en un principi era més estreta.
Els arcs tòrics són independents de la resta de la portalada, estan simplement sobreposats i manca el més exterior.
Hi ha indicis que aquesta portalada havia estat resguardada per un porxo amb cartel·les, de les quals se’n conserven tres encara a la façana. Un segon porxo ha deixat senyals als encaixos que es feren al guardapols de la portalada per sustentar els cabirons.
A la part alta de la façana corre un petit fris rectangular amb una cornisa bisellada al damunt, suportat per mènsules esculpides.
En època tardana es va afegir a l’edifici, que cal considerar com una obra pròpia del segle XII, una capella a cada costat de la nau, i més tard la sagristia, que amaga gairebé un terç de l’absis
El Museo del Prado, a Madrid – com a botí de guerra ? - conserva un frontal procedent de Sant Esteve de Guils. Presenta la imatge de Crist assegut en Majestat al mig del frontal i voltat dels símbols dels evangelistes.
Dues escenes il·lustren la vida de sant Esteve, patró de l’església. La primera a mà esquerra representa tres jueus que lapiden el sant, el qual es recolza sobre la banda que separa els compartiments. La segona escena a mà dreta, en el requadre simètric, representa l’enterrament de sant Esteve, portat per dos personatges en presència de sis més, que assisteixen a la sepultura. Cadascuna de les escenes és acompanyada per les llegendes explicatives següents: LAPIDABANT STEFANVS i SEPELIEBANT STEFANVS. En els dos compartiments inferiors, dues parelles d’apòstols conversen, asseguts. Els historiadors opinen que l’anstependi, a desgrat del seu arcaisme, correspon al corrent bizantí de mitjan segle XIII.
En aquesta església es conservava una talla de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936; és coneguda només per una fotografia de l’Arxiu Mas, que reproduïm en el llibre Les Verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent, pàg. 105.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1507#tgv
La Mare, asseguda sobre un tron, fa 71 cm d’alçada. Les columnes del tron, acanalades, acaben amb una mena de poma llisa. La càtedra forma una caixa per posar-hi relíquies, segons la descripció de J. Martí (1927, pàg. 25).
Vesteix túnica i mantell, obert per davant, que penja recte fins als peus, sense formar plecs. La túnica forma plecs petits i simètrics entre els peus. EI cap de la Mare sembla refet. El Fill, que ha perdut el cap, és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare. Beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra aguanta el Llibre. La Mare de Déu de Guils fou objecte de deixes a partir del segle XIV.
Poseu la Cerdanya a la vostra agenda