A l’excel·lent treball de la Laia Alentorn; EL MAS MASSEGUR DE SANT PRIVAT D’EN BAS , trobava :
https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/279586/367294
Els Massegur construïren una capella pública i contigua al mas dedicada a la Verge de les Olletes.
L’any 1767 van demanar la llicència del senyor bisbe per instal·lar la capella prop de la casa Massegur, despatxada per la cúria gironina el 30 de juny de 1767, dia de la invocació de la Verge Maria de les Olletes.
Els Massegur al·leguen que l’església parroquial de Sant Privat és molt lluny del mas (a mitja hora), a més de dir que sovint el riu Gurn produeix riuades i fa que “l’aigua circuli per tota la casa”. Una mica més endavant trobem com els anomena “família muy crecida”; deduïm que signifi ca que eren una família força nombrosa. Fins i tot, trobem un tercer motiu: tant Francesc Serrat Massegur com la seva dona, Margarita, tenen problemes de salut, com ara dolor a les cames i “sofocs”. Finalment, en el segon paràgraf, supliquen al bisbe de Girona que se’ls concedeixi la llicència d’edifi car la capella i poder escoltar missa.
El dia 20 de juny de 1767 fou escrit un document de permís episcopal de manutenció econòmica de la capella del mas Massegur i solvència dels fundadors per mantenir-la. Tant Francesc Serrat Massegur, pare, com el fi ll es comprometen a pagar deu lliures barceloneses: “Donarem y pagarem per la manutenció de dita capella deu lliuras barceloneses sens dilació ni escusa alguna y ab restitució de despesas y per lo compliment del sobredit no obligam tots nostres bén y del altres de nosaltres ab soles mobles é immobles les presents y esdevenidors ab totas renunciacions necessàrias.” Els testimonis d’aquest fet foren Miquel Soler i Francisco Xavier Castellar, escrivents tots dos de la vila d’Olot, i Miquel Oliveres, notari de dita vila, que afirmava conèixer els atorgants.
A la fi , el 7 de novembre de 1768 van obtenir el permís definitiu per construir la capella pública, i demanaren al bisbe o a algun seu representant que es dignés a visitar la capella perquè es pogués realitzar el sant sacrifici de la missa. El 1769 tenim notícia que es realitzà el contracte de sis escultures per a la capella; vegem el document:
1769, desembre, 16. Contracte d’escultures a Pere Espinet, escultor d’Olot, per a la capella del mas Massegur. “Preu et de fer sans de la capella de Massegur, donat a Pera ESpinet, escultor, 1769 fi ns 1771.// Vuy, dia 26 de desembre de 1769, é donat a preu fet a Pere Espinet, escoltor de Olot, de fer sis fi guras per la capella so és la Mara de Déu de las Olletas ab dos sirventas per servir-la ab sas Olletas y llosas, y a de fer un Sant Joan y un Sant Francisco, y tres sans bisbes per estar a tres capellas queya alsim del retaula, so és Sant Privat y Sant Narcís y Sant Agostí..[]”
El 1774 es realitzà la traça del retaule de la capella de Massegur (a partir d’una plantilla feta per part de Jaume Diví, fuster de la vila d’Olot) contractat per Francesc Serrat Massegur. A part del retaule, li foren encarregades altres feines, com ara fer les grades de l’altar. Cal dir que Diví també intervingué en alguns dels altars barrocs de la parròquia de Sant Esteve d’Olot.
La capella, doncs, està dedicada a la Verge de les Olletes, com a l’església de Sant Privat.
Un altre signe de distinció social fou aconseguir ser enterrats dins de l’església parroquial de la localitat propera (en el cas dels Massegur, Sant Privat).
El dia 9 d’octubre de 1776, li fou concedit a Francesc Serrat Massegur tenir tomba davant de l’altar del Sant Crist (o bé en un altre lloc) a l’església parroquial de Sant Privat d’en Bas “per posar-hi els ossos dels seus antepasats”, per part del bisbe de Girona