L’ Angel A. Sagrera , retratava de forma magistral, la que es coneix avui com, Església vella de Miravet, però que ha estat al llarg del temps ; Església de la Mare de Déu de Gràcia; Església de Santa Maria i Sant Joan, Església de la Nativitat de la Mare de Déu, Mesquita de Miravet,...
Situada al sud del nucli urbà de la vila de Miravet, al bell mig del Cap de la Vila, entre els carrers de l'Església i la plaça Sanaqueta. El temple està edificat damunt la roca i als peus del castell, en un turó que domina l'Ebre i el poble.
![]()
La descripció ens diu ; Església d'una sola nau amb capelles laterals, transsepte no marcat en planta i absis rectangular. Tant la nau com els braços del creuer estan coberts per una volta de canó decorada amb llunetes. La part central del creuer està coberta per una cúpula cilíndrica La nau està dividida en tres tramades per tres arcs torals, sostinguts per una cornisa motllurada damunt pilastres, que recorre els murs laterals. Les capelles laterals i l'absis estan coberts per senzilles voltes de canó. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arcs formers de mig punt, amb les impostes motllurades. Darrera de l'absis hi ha l'antiga sagristia, actualment en mal estat. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. El temple s'il•lumina mitjançant finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes, tant de la nau central com del creuer. La façana principal presenta un portal de mig punt adovellat i, damunt seu, una finestra rectangular. A l'extrem sud-est del parament hi ha el campanar, de planta quadrada i amb el cos superior bastit amb maó i cobert per una teulada de quatre vessants.
Les terres de l’Ebre eren, son i seran sempre, ‘la darrera frontera democràtica d’Europa’, això va comportar la quasi destrucció del temple en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOL, amb la complicitat criminal de la Jerarquia de la IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), signava un document de suport al feixisme, i de condemna dels catòlics, preveres i religiosos que es trobaven en els territoris sota control de les Autoritats Republicanes.
L'any 1965 es va acordar la seva dessacralització , i durant molts anys d’abandó, va patir els efectes de l’activitat de brètols i vàndals.
A la dècada dels anys 80 – quan semblava que amb la ‘ Democraciola’ arribava la llibertat - un col•lectiu de miravetans s'organitzà al voltant del Patronat de l'Església Vella, amb el propòsit de recuperar-la, aconseguien així una concessió per administra-la.
Actualment funciona com a centre cultural on es realitzen exposicions diverses, concerts i altres actes.
La imatge de Mare de Déu de la Gràcia que presidia el temple , va ser trasllada a la nova l'església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Situada al sud del nucli urbà de la vila de Miravet, al bell mig del Cap de la Vila, entre els carrers de l'Església i la plaça Sanaqueta. El temple està edificat damunt la roca i als peus del castell, en un turó que domina l'Ebre i el poble.
La descripció ens diu ; Església d'una sola nau amb capelles laterals, transsepte no marcat en planta i absis rectangular. Tant la nau com els braços del creuer estan coberts per una volta de canó decorada amb llunetes. La part central del creuer està coberta per una cúpula cilíndrica La nau està dividida en tres tramades per tres arcs torals, sostinguts per una cornisa motllurada damunt pilastres, que recorre els murs laterals. Les capelles laterals i l'absis estan coberts per senzilles voltes de canó. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arcs formers de mig punt, amb les impostes motllurades. Darrera de l'absis hi ha l'antiga sagristia, actualment en mal estat. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. El temple s'il•lumina mitjançant finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes, tant de la nau central com del creuer. La façana principal presenta un portal de mig punt adovellat i, damunt seu, una finestra rectangular. A l'extrem sud-est del parament hi ha el campanar, de planta quadrada i amb el cos superior bastit amb maó i cobert per una teulada de quatre vessants.
Les terres de l’Ebre eren, son i seran sempre, ‘la darrera frontera democràtica d’Europa’, això va comportar la quasi destrucció del temple en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOL, amb la complicitat criminal de la Jerarquia de la IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), signava un document de suport al feixisme, i de condemna dels catòlics, preveres i religiosos que es trobaven en els territoris sota control de les Autoritats Republicanes.
L'any 1965 es va acordar la seva dessacralització , i durant molts anys d’abandó, va patir els efectes de l’activitat de brètols i vàndals.
A la dècada dels anys 80 – quan semblava que amb la ‘ Democraciola’ arribava la llibertat - un col•lectiu de miravetans s'organitzà al voltant del Patronat de l'Església Vella, amb el propòsit de recuperar-la, aconseguien així una concessió per administra-la.
Actualment funciona com a centre cultural on es realitzen exposicions diverses, concerts i altres actes.
La imatge de Mare de Déu de la Gràcia que presidia el temple , va ser trasllada a la nova l'església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com