Ignasi Bosch i Reitg ( Girona 31 de març de l’any 1910 + 29 de maig de 1985 ), fou el dissenyador d’aquest projecte de ciutat-jardí que es va conèixer com Grup d'habitatges de la Obra sindical del Hogar de Sant Narcís.
http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n7p49.pdf
El Miguel Calvet publica una bellíssima fotografia d’aquest conjunt urbà realitzat després de la mal dita Guerra Civil, construït a l'entorn d'una plaça porxada que concentra la part de serveis del barri (església, comerç, local social, etc).
![]()
Al seu voltant es desenvolupen els carrers que contenen edificacions unifamiliars aïllades i aparellades i desenvolupades en dues plantes i amb jardí independent. També hi ha alguns blocs de quatre plantes, construïts en una segona fase. Les cases presenten una estructura de parets de càrrega, amb sostres de voltes de quatre punts. L'exterior és arrebossat i pintat i la coberta bàsicament de teula àrab. El traçat geomètric del conjunt és ben definit i autònom respecta la ciutat.
El model s'inspirava en les colònies Siedlung alemanyes, amb aspectes tipològics recollits del racionalisme i un llenguatge arquitectònic popularista, amb referències a la tradició local. Després de les inundacions de 1940 es començà a pensar en la necessitat de construir el barri. El conjunt es construir sobre terrenys expropiats a dotze propietaris. El projecte era dissenyat el 1944, però les obres no s'iniciaren fins el 1948, degut a les dificultats en el procés apropiatiu. L'any 1951 es lliuraren les primeres cases, després d'una subhasta deserta. La construcció es realitzà per administració directa amb formació d'equips de treballadors. El barri s'inaugurà el 18 de juliol de 1951. Però la inauguració oficial no es realitzarà fins el febrer de 1952. El barri constarà finalment de 527 habitatges, església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional.
Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n7p49.pdf
El Miguel Calvet publica una bellíssima fotografia d’aquest conjunt urbà realitzat després de la mal dita Guerra Civil, construït a l'entorn d'una plaça porxada que concentra la part de serveis del barri (església, comerç, local social, etc).
Al seu voltant es desenvolupen els carrers que contenen edificacions unifamiliars aïllades i aparellades i desenvolupades en dues plantes i amb jardí independent. També hi ha alguns blocs de quatre plantes, construïts en una segona fase. Les cases presenten una estructura de parets de càrrega, amb sostres de voltes de quatre punts. L'exterior és arrebossat i pintat i la coberta bàsicament de teula àrab. El traçat geomètric del conjunt és ben definit i autònom respecta la ciutat.
El model s'inspirava en les colònies Siedlung alemanyes, amb aspectes tipològics recollits del racionalisme i un llenguatge arquitectònic popularista, amb referències a la tradició local. Després de les inundacions de 1940 es començà a pensar en la necessitat de construir el barri. El conjunt es construir sobre terrenys expropiats a dotze propietaris. El projecte era dissenyat el 1944, però les obres no s'iniciaren fins el 1948, degut a les dificultats en el procés apropiatiu. L'any 1951 es lliuraren les primeres cases, després d'una subhasta deserta. La construcció es realitzà per administració directa amb formació d'equips de treballadors. El barri s'inaugurà el 18 de juliol de 1951. Però la inauguració oficial no es realitzarà fins el febrer de 1952. El barri constarà finalment de 527 habitatges, església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional.
Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com