L’Esteve Travesa Blanch publica una fotografia de Can Nonell de la Serra al terme de Vallgorguina, a la comarca del Vallès Oriental.
Patrimoni Gencat en diu ; masia original del segle XVI, de planta rectangular coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Darrerament ha sigut objecte d'un intens procés de restauració que ha eliminat l'arrebossat de les parets deixant veure el parament de paredat amb carreus cantoners. Hi destaquen dos grans contraforts situats a la façana principal, un dels quals s'ha fet servir per construir-hi un cos auxiliar.
El portal d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles mitjanes de granit i es troba flanquejat per dues finestres de pedra de llinda plana. Al primer pis hi destaca la finestra de la sala central, d'arc conopial dentat amb arquets i impostes decorades amb motius vegetals. La finestra del cos de llevant és de similars característiques i la del cos de ponent d'arc conopial simple. Totes les finestres d'aquesta planta tenen ampit motllurat i sota ell una espitllera tapiada.
Sota el carener, amb ràfec doble de teula, s'hi situa un rellotge de sol amb emmarcament exterior rectangular i interior hexagonal. Consta la data de "1851" i la inscripció: PAU PLANS [MA] [JOR].
Un edifici destinat originàriament a quadres s'adossa a la façana posterior. Té teulada a una vessant amb els murs nord i oest reforçats amb contraforts, una porta d'accés d'arc rebaixat i una finestra a sobre d'arc conopial amb l'interior lobulat i l'ampit motllurat amb una espitllera a sota.
El cognom Llunell dona nom a la casa, avui coneguda per can Nonell.
No se’n tenen notícies fins al segle XIX, quan apareix documentada en el Nomenclàtor de 1859.