La Dolors Vives Company, publica un parell de fotografies, amb aquest peu informatiu:
Restes de l'Església de Sant Feliu (la Torrota), al terme de Foradada, prop del canal d'Urgell - La Noguera .
El Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955), el Francesc Fité i Llevot (Àger , la Noguera, 1948 ? i el Carles Puigferrat i Oliva ) 1968 ) escriuen de Sant Feliu o església de la Torrota, al terme de Foradada, a la comarca de la Noguera, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1736401.xml
Les ruïnes actuals corresponen a la capçalera d’una església, sense vestigis visibles de la nau o les naus. La capçalera és formada per dos absis semicirculars precedits d’arcs presbiterals, dels quals és més gran el que és situat més al nord. Ambdós tenien una finestra de doble esqueixada als centres respectius. En l’estat actual, sense sostre i amb els murs molt ben retallats, fa la impressió que l’edifici no s’arribà a construir totalment. L’obra abandonada, doncs, fou reaprofitada per a construir una torre prismàtica sobre l’absis sud.
La tipologia del projecte original resulta extremament sorprenent. Es tractaria d’un edifici d’una sola nau (o potser dues) amb una capçalera de dos absis desiguals. L’absis que és més al nord ja es degué concebre per a ésser el central d’una capçalera de tres absis. Tanmateix, l’estat del mur nord exclou totalment la possibilitat d’un tercer absis en aquest sector. Aquesta desigualtat és l’element més sorprenent, car els altres exemples coneguts d’edificis amb dos absis, com Sant Bartomeu de Baiasca, Sant Andreu de Llimiana o Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, tenen els absis de la mateixa mida, sense la asimetria de l’església de la Torrota, que podria ésser una obra concebuda com una estructura triabsidal, però ja modificada des del plantejament, potser pels mateixos motius que n’impediren la construcció total.
Amb tot, caldria esperar els resultats de la convenient exploració arqueològica per intentar d’aclarir les estructures reals de l’edifici i els interrogants que presenta la construcció.
L’aparell de les dues parts del conjunt, l’església i la torre, són molt diferents. A l’església l’aparell és de carreuó ben escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que formen una banqueta en la base dels murs. És un aparell propi de l’arquitectura del segle XI. La torre, en canvi, presenta un aparell molt més descurat, format per carreuó disposat en filades regulars, en les quals alternen carreus ben tallats, alguns de grans dimensions, disposats en horitzontal, i filades de carreus disposats verticalment. L’arc que obre la base de la façana oest de la torre s’assenta sobre els brancals de l’arc presbiteral i és executat en la mateixa torre, feta de pedruscall lligat amb morter de calç. En el seu conjunt, sembla que l’obra de la torre respon a formes poc elaborades del tipus de construcció del segle XIII
Aneu a la Noguera