L’església d’Antist, al terme de la Torre de Capdella, a la comarca del Pallars jussà, advocada al protomàrtir Sant Esteve, ja fa uns anys que va ser desafectada, i avui la seva destrucció és cada vegada més accelerada.
Fotografia. Gustau Erill i Pinyot
L’ Albert Roig i Deulofeu (Sabadell, 1945) , i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a: https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1548201.xml
L’arquitectura de l’edifici havia tingut una certa excel·lència a partir del primer quart del segle XVII en què s’hi van fer unes importants obres de remodelació.
D’aquest moment creiem que és la construcció del campanar, el cor i l’obertura de les capelles laterals, dues a cada costat.
Ja en un temps anterior s’havia engruixit el mur de migdia, com també tot l’absis; posteriorment es van sobrealçar els murs perimetrals i tot l’edifici es va cobrir amb una teulada d’un sol pendent.
De l’obra romànica, creiem que es conserven tot l’absis i els murs de la nau, però afectats per les obres de remodelació. Tot i així, a l’extrem de ponent del mur de migdia, s’identifica encara, al parament exterior, una part del nivell de la cornisa, amb les restes de les bigues del teulat d’una porxada. El parament és d’un aparell irregular, amb pedra petita poc treballada al mig del mur i amb carreus molt més grans a les cantoneres. La disposició de la pedra és molt irregular. L’obra era unida amb morter de calç i pedra trencada petita i els paraments eren arrebossats.
La porta tapiada és d’arc de mig punt, fet amb dovelles de tosca ben treballades. Els carreus dels muntants també són del mateix material.
Queda encara definida amb l’estructura actual la planta de l’església romànica, que era d’una sola nau rectangular, amb un absis semicircular obert a llevant amb un sol arc presbiteral; la coberta de l’absis és de quart d’esfera.
Per les solucions constructives d’aquest parament de migdia l’obra romànica es pot datar al començament del segle XI.
El paviment interior de l’església és un empostissat, ja molt malmès, que segurament cobreix altres paviments anteriors, que si es poguessin estudiar aportarien nous elements per al coneixement de l’obra romànica
L’església d’Antist, és inclosa en la relació de parròquies de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.
L’any 1904 l’església tenia com a titular Nostra Senyora del Roser i era annexa de l’església d’Estavill, advocada a santa Llogaia.
Avui dependria de la parròquia de la Pobleta de Bellvei, advocada a Sant Feliu.
El tema del desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?.