Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941) escriu de Santa Eulàlia de Noves (Garriguella), a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0949601.xml
Trobava una magnifica fotografia de la Carme Riera de l’any 1960
L’església actual de Santa Eulàlia de Noves és un edifici força gran que fou bastit enterament entre els anys 1722 i 1785; el campanar data del 1883.
Fotografia del interior. Jacob Casquete Rodríguez .2009
A llevant d’aquest temple modern es conserva una part de l’església anterior, romànica, com a simple dependència parroquial.
Aquesta església antiga era de planta basílical, de tres naus, molt més ampla la central que les laterals. S’aguanten una bona part de les naus, però tot el sector oriental, amb la capçalera, ha desaparegut totalment. Exteriorment és visible el tram conservat del mur lateral de tramuntana. Al de migjorn, s’afegeix un edifici tardà. El frontis tampoc no és visible ja que queda adossat a llevant de l’església nova, que fou construïda, doncs, a continuació de la romànica vers ponent. D’aquest frontis destaca, només, un campanar d’espadanya, de tres pilars, sense arcades, que també queda afegit a l’església moderna.
L’estructura romànica és, en canvi, ben manifesta a l’interior, malgrat alguns envans que clouen els arcs, els arrebossats tardans i algun altre element que contribueix a cobrir-los. En aquesta part subsistent hom pot comprovar que les tres naus són cobertes amb volta de canó, fins i tot lleugerament ultrapassades, dividides en tres trams per arcs torals de mig punt, de dovelles estretes, sobre pilars adossats en el cas de les col·laterals. S’han conservat també els tres arcs formers, per banda, que comuniquen aquestes naus; els de llevant són malmesos a l’extrem a causa d’unes parets afegides. Aquests arcs formers són de mig punt i tenen unes impostes prominents, bisellades; són fets amb carreus grossos als pilars, i dovelles estretes força ben tallades.
De la façana de ponent s’observa només, des de l’interior, l’existència d’una finestra oberta a la nau de tramuntana, que possiblement era d’un sol biaix.
L’aparell visible al parament extern de tramuntana és fet a base de pedres de mida petita, sense treballar o només escalabornades, però escollides per llurs formes i mides, la qual cosa permet una sedimentació horitzontal que en certs punts aconsegueix de formar unes curtes filades seguides. Són lligades amb morter de gra aspre, sorrenc. Hi ha un predomini de la pissarra; aquest parament és coronat per una cornisa bisellada, tallada en pedra sorrenca.
Evidentment, sense treballs d’excavació és impossible de conèixer detalls de la part oriental, desapareguda, de l’església, amb la capçalera, que lògicament devia ésser triabsidal.
Per les seves característiques formals (la relació de les cobertes i els arcs de les naus), els elements primitius d’aquesta església recorden edificis de la mateixa comarca, com la propera església de Palau-saverdera, també de pla basílical. Palau-saverdera és una mostra molt primitiva dels intents d’adopció de decoració i formes llombardes en un edifici d’una certa monumentalitat als comtats nord-orientals catalans. Per l’aparell molt més rústec, les restes de Santa Eulàlia de Noves s’apropen també a alguns edificis de la mateixa zona encara sense decoració llombarda, com Santa Maria de Vilajoan, Santa Maria d’Ermedàs o la també molt propera de Sant Martí de Pau, sobretot a la part primitiva.
El desconeixement de la capçalera priva de saber si el temple de Noves estigué o no totalment mancat d’elements decoratius llombards. En qualsevol cas, cal situar-lo cronològicament, com els exemples esmentats, dins les primeres dècades del segle XI.
https://sadurnibrunet.com/2017/12/03/garriguella/
El topònim Garriguella – la petita Garriga - ha donat origen a alguns derivats humorístics amb els quals es forma un joc de paraules difícils que diu: «A Garriguella, sempre garriguellegen amb unes garriguelladores totes noves; i quan les han prou garriguellejades, les tornen a garriguellejar altra vegada» (Serra Notes geogr. folkl.)
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques– molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a l’Empordà