La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 , em calien els serveis dels fisioterapeutes.
Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica –retratava la façana del casal, promogut per l’Antoni Taulé i Soley,( 1868 + 24 octubre 1957 ) propietari del vapor dedicat a la fabricació de cardes, situat annex i connectat al pati de la casa.
La concessió del permís municipal d'obres de la casa Taulé va passar per un desacord respecte a la realineació de les façanes.
El projecte es va aprovar finalment a la sessió del 16 de setembre de 1902.
construïda per l’arquitecte Enric Fatjó i Torres, (Sabadell 1862 – 1907)
Durant l'edificació, el projecte original va patir alguns canvis, entre ells, la reducció de les obertures i l'alteració dels motius ornamentals, donant com a resutat unes façanes més massisses i menys elegants que les del projecte original.
L'any 1941 es realitzaren obres de reforma a la casa, aquestes comprenien la remodelació de l'entrada i el rebedor, com també el revestiment del pati, amb el tancament de la galeria de la planta baixa que hi donava accés.
Després de la mort d'Antoni Taulé i Soley, i el posterior trasllat de domicili dels hereus, la casa tingué usos diversos: residència de senyoretes, posteriorment restaurant i, els últims anys, centre d'ensenyament.
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/009-C.htm
Nicolás Fernández de Moratín (Madrid, 20 de juliol de 1737 - Ibid. 11 de maig de 1780), escrivia, sense saber que el fet es produiria a Sabadell, SABER SIN ESTUDIAR
Admirose un portugués
de ver que en su tierna infancia
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
«Arte diabólica es»,
dijo, torciendo el mostacho,
«que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo, y lo habla mal;
y aquí lo parla un muchacho».
Sabadell perdia – sembla que de forma irreversible - la principal acadèmia de francès de Sabadell, segur que de Barcelona, i per descomptat del REINO DE ESPAÑA.
Una més de les avantatges d’una societat que s’entesta en conreaR el monolingüisme, oi?
https://www.isabadell.cat/cultura/sense-solucio-lalianca-francesa-tanca-definitivament/
La casa acollirà ara, activitats extraescolars per a nens i adolescents amb necessitats educatives especials: música, dansa, teatre i plàstica per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
https://www.isabadell.cat/societat/nova-vida-de-la-casa-taule/
Està que aquest col·lectiu necessita aquesta i moltes més ajudes, el REINO DE ESPAÑA no ha fet res, o ben poca cosa per atendre’ls. Despullar un sant per vestir-ne un altre, no és però, una bona solució, oi?.
Sabadell, des de fa anys, ha entrat en una espiral que la convertirà aviat en un suburbi de la Gran Barcelona, algú ja diu amb la boca plena, que ja ho és. Que en penseu ?.