El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava fotografies d’un edifici religiós a la Masia Formiguera, m’explica que és de l’any 1984, i com a curiositat els laterals son nínxols , tres per cada costat.
No té cap dada de l’advocació.
Llevat d’error la Masia Formiguera està al terme de Vilanova de l’Aguda, comarca de la Noguera, en demanava dades a l’ajuntament - que no disposa d’un Catàleg de masies ellínia - , també, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín)
Que em contestava a volta d’email:
Capella de Sant Ramon
Masia Formiguera. Vilanova de l’Aguda. Noguera
Construïda l’any 1984 en record del fill de la Masia, en Ramon, mort en accident de trànsit i enterrat dins la Capella.
Fotografia interior de la capella, data 17-VII-1993 . Autor. Josep Sansalvador Castellet
De masies que tenien llicència per fer enterraments a la seva capella, n’hem vist a la comarca de l’Anoia, i a la Segarra.
A Vilanova de l’Aguda, vivien a darreries de l’any 2020, 200 persones, el terme té una extensió de 53,7 km² , i assolia en el cens de 1857 el seus sostre demogràfic amb 952 ànimes.
La desinformació és un dels efectes – un més - de la despoblació salvatge que fomentava la dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, i que buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “. Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el sistema no els dóna cap alternativa.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.