La Rosa Cequiel publica fotografies de l’edifici de planta basilical amb el coronament curvilini, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, conegut com Can Baró des de finals del segle XVIII, quan el propietari del mas, Josep Pascual de Pascali i Santpere( + 1808) , va rebre el títol de Baró de Sant Lluís, que no va tenir sucessió.
https://es.wikipedia.org/wiki/Baron%C3%ADa_de_San_Luis
La façana és força interessant amb obertures distribuïdes simètricament, amb tres balcons que fan d'ampit al primer nivell i tres finestres al segon pis. Totes aquestes obertures tenen els brancals i llindes rectes (menys la del balcó central que disposa d'un arc escarser), fetes de blocs de pedra ben escairada que sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Probablement, les finestres de les golfes hagin estat tapiades i en el seu lloc s'hi ha instal·lat un rellotge de sol que presideix la façana.
Els terrenys del mas de Can Baró eren molt extensos i les contínues segregacions (i alguna expropiació), juntament amb un projecte d'urbanització dels terrenys (1858-1919), han contribuït a fer que avui dia, sens presenti enmig d'altres construccions en un emplaçament presidint la plaça que duu el seu nom.
Una de les segregacions més significatives va ser l'expropiació parcial dels terrenys a favor de la Societat General d'Aigües de Barcelona provinent de Dosrius, en els terrenys que ara ocupa l'actual Parc de les Aigües.
Hi ha notícies que afirmen que el mas va acollir, el 1909, a gent que fugia dels aldarulls provocats durant la Setmana Tràgica, i que en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República espanyola serví com a hospital.
Després es convertí en col·legi dels jesuïtes.
Avui dia acull l'Escola Artur Martorell Bisbal (Barcelona, 17 d'abril de 1894 [1]- 4 d'abril de 1967)
La data de 1674 que hi ha inscrita a la llinda de pedra de la porta d'entrada es creu que és la data de la reforma d'una construcció més antiga.
Cuideu-vos molt, ens que assumien l’obligació i el deure de fer-ho, NO SON BONA GENT.