Retratava la façana de Santa Coloma Sasserra, de la que el Manuel Anglada i Bayés i l’ Antoni Pladevall i Font(Taradell, Osona, 1934) n’escrivien a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1833401.xml
Església parroquial documentada des del 939, quan va ésser sotmesa a l’església de Santa Maria de Moià amb motiu de la consagració feta aquell any. Aviat va recuperar l’autonomia i des del 1060 és consignada com a parròquia plenament independent.
La seva demarcació es repartia entre els termes de Moià i de Centelles, en el sector de Sauva Negra.
El sector central formava una quadra o domini dels Santacoloma, que més endavant es va unir al municipi de Castellcir.
La documentació l’anomena Santa Coloma “superior”, per a distingir-la de Santa Coloma “inferior” o de Centelles, i també “de ipsa serra” (1230), d’on ha derivat l’actual Sasserra.
No hi ha notícies de la seva erecció; només consten algunes modificacions d’obres fetes el 1673 i el 1820, les quals van anar alterant la primitiva obra romànica
L’església, a més d’haver estat modificada per les addicions de les capelles laterals i la sagristia, s’ha sobrealçat tota ella, el campanar inclòs.
Primitivament constava d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit.
Era encapçalada per un absis semicircular amb un arc en gradació cobert amb volta de quart d’esfera, mentre que el campanar quedava adossat a la façana lateral de tramuntana. L’aparell, fet de carreus molt regulars i disposat en filades uniformes, es destaca en les dues primeres etapes.
En la primitiva el to dels carreus és més fosc, mentre que en les parts posteriors dels murs —resultat d’haver-los sobrealçat—, són força més clars, però de la mateixa mida.
Finalment trobem una tercera etapa, feta en maçoneria ordinària, que inclou la part del damunt de l’absis mateix.
El campanar també ha estat sobrealçat, però en aquest cas els carreus de la part alta són més regulars que els de la inferior. En aquesta part inferior hi ha dues arcuacions llombardes a la cara nord, i es mig endevinen, tapiades, dues finestres geminades. No obstant això, el coronament del campanar torna a ésser construït amb un aparell molt més bast.
La coberta és de teula corba de ceràmica, amb ràfecs de pedra motllurada a les façanes de llevant i migdia, on també hi ha dues mènsules. La façana de ponent, ben estructurada, sembla refeta amb posterioritat. Té un ull de bou motllurat, que es podria datar al segle XII, una portalada d’arcada adovellada i una finestra sobre l’ull de bou
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28655
Ens agradarà rebre una imatge del interior de l’església a castellardiari@gmail.com
El camí per accedir fins a Santa Coloma Sasserra està asfaltat fins a l’alçada de la urbanització la Penyora, i malgrat ser de terra a partir d’aquell punt, està en excel·lents condicions.
Del indret, i del roure del Giol se’n expliquen històries meravelloses, i ha en concret un relat de l’Antoni Ibáñez Olivares, (Sabadell 1955 ) , notable escriptor i recollidor d’antigues narracions i llegendes, en el que situa a la seva ombra al mateix Sant Antoni de Pàdua, en ocasió del viatge que des d’Itàlia el porta fins a Portugal, per acreditar davant la justícia, la innocència del seu pare, incriminat en un delicte d’assassinat.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-roure-del-giol.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/passejada-celestial-pel-moianes.html
Havíem visitat aquestes contrades feia quasi 15 anys, i en una ocasió d’una visita recent, escrivia :
Aleshores percebíem el desig dels pobles del Moianès – dividit entre les comarques del Bages, l’Osona, i el Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.
Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.
Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “ comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin els necessaris arranjaments, que de ben segur no es poden permetre els consistoris moianesos.
La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per veure, com a única forma de mantenir el Patrimoni històric i artístic de Catalunya.
Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.
Que Santa Coloma intercedeixi davant de l’Altíssim perquè Catalunya assoleixi la seva llibertat.
Amén!