Havia demanat ajuda als Olotins per localitzar algunes masies innominades d’Olot que foment part de l’Estudide la Masia Catalana, també als consistoris de Bescanó i d’Amer, fins al dia d’avui únicament localitzava, gràcies al Matias En Mais Castanyer, Can Masdevall:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/can-masdavall-olot-la-garrotxa.html
Olot abans de la dictadura franquista tenia un cens de 12.244 ànimes – i no totes elles eren “aborígens” - i tancava l’any 2020 amb 35.926 habitants de dret. No és tasca senzilla, trobar persones nascudes a Olot, amb pares, avis, besavis, rebesavis,..., també nascuts a Olot, i que a la vegada tinguin interès pel patrimoni històric, oi?.
Josep Danés i Torras, ( Olot, 1891- Barcelona, 1955) retratava l’any 1929, per a l’Estudi de la Masia Catalana, el Casal de Cuní, al terme d’Olot.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5003/rec/54
Llegia, amb relativa sorpresa, que no hi ha notícies històriques de la casa. Segons Francesc Fontfreda i Ferrer fundador l’any 1915 del setmanari, Vida Olotina, i autor de l'article dedicat a la capella de Nostra Senyora de l'Esperança, a la Canya , defensa que els senyors de Cuní varen jugar un paper important en la reconstrucció de l'ermita i sempre en tingueren cura.
Del Casal de Cuní, ubicat prop de la carretera d'Olot a la Canya, llegia que és de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, dos pisos i golfes. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus ben tallats per fer els cantoners i algunes de les obertures. Al costat de la casa hi ha diverses edificacions per guardar les eines del camp. A l'interior encara es conserva mobiliari d'època.
Per l'estructura arquitectònica, l'actual fàbrica sembla de finals del segle XVIII, bastida sobre una construcció anterior.
Ah!, cuideu-vos molt, els que assolien “a bombo i platerets” el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA GENT.