El Jordi Vila Juncá publica fotografies, amb aquest peu de foto; de Santa Pelaia. Vigilanta de Perles, Alinyá i Cambrils, a la cresta d'un rocam . Del segle XII, i ben arreglada.
Francesc Junyent i Maydeu / Alexandre Mazcunàn i Boix / Maria Lluïsa Casesi Loscos / Gemma Ylla-Català i Passola, en diuen ; Santuari/ermita situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès.
S’hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç de Morunys que s’inicia al pont de l’Espia. Poc abans de Coll de Boix, a mà dreta, es troba una pista que, amb un breu recorregut (uns 55 metres) porta a l’ermita visible de la carretera estant. Cal demanar la clau a la rectoria d’Alinyà.
Es tracta d’un edifici humil i rústec que ha estat construït sense cap envaniment dins un àmbit rural de muntanya.
D’estructura simple, s’alça a partir d’un pla format per una única nau, allargada posteriorment vers ponent, que és capçada amb un absis semicircular desplegat al cantó de llevant, unit amb la nau mitjançant uns simples ressalts (un per banda), que estableixen la degradació entre ambdós cossos d’edifici.
La part de nau corresponent a l’obra primitiva, que només fa uns 3 metres , és coberta amb una volta de pedra sensiblement apuntada, tret que també es dóna a l’arc d’obertura de l’absis i a l’arc que fusiona els ressalts pre-absidals. La part corresponent a l’ampliació, en canvi, és aixoplugada amb una coberta estructurada amb bigues de fusta que oculten les teulades, esteses al llarg dels dos vessants de la teulada de la nau i de l’absis, que, per la seva part, és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.
Dins el context de l’obra romànica, només es detecta una finestra, desclosa al centre de l’absis, la qual té doble esqueixada i és rematada, a l’exterior, amb dos blocs de pedra tosca rebaixats inferiorment per tal d’insinuar un arc de mig punt que, a l’interior, és perfectament contornejat amb dovelles. El recinte rep més llum a través de dues finestres obertes a la façana de ponent, totalment refeta com a conseqüència de l’ampliació; també és aquí on s’obre el portal que substituí el primitiu, segurament situat a la mateixa façana.
L’horitzontalitat de l’edifici encara és més acusada per la manca de qualsevol mena de campanar, ja que ni tan sols s’hi detecta actualment una simple espadanya.
La separació entre la part romànica, que engloba part de la nau i l’absis, amb l’ampliació que es portà a terme més tard, és marcada per un arc diafragma que separa perfectament els dos trams de la nau, el darrer dels quals és enlluït amb un arrebossat.
És probable, ateses les característiques del lloc, que aquest darrer fragment de la nau fos utilitzat en un moment donat com a refugi de caminants i pastors, per tal com s’estableix una evident segregació dins del mateix cos d’edifici, que sembla distingir un lloc sagrat d’un altre de profà. Un cas semblant a aquest, que s’afegiria a aquesta possibilitat, es pot trobar a lacapella de Sant Miquel de les Masies de Nargó, on la nau també mostra un compartiment ben diferenciat dins el context de l’edifici.
L’únic element decoratiu consisteix en una cornisa que s’estén parcialment al mur sud, sota el ràfec de la teulada.
En aquesta ermita l’aparell dels paraments interns ofereix un marcat contrast amb el dels paraments externs (probablement motivat, en part, per la restauració): el primer ofereix un aspecte ordenat i endreçat, mentre que el segon és més rústec i matusser, tret dels murs inicials de la nau, on hi ha unes filades fetes amb carreus ben escairats i polits, amb la presència de pedra tosca al mur sud. Altrament aquests fragments sobresurten de la resta de paraments que conformen la nau. Aquest fet troba correspondència, a l’interior, amb una disjuntura ben marcada, que pot indicar un replantejament en l’obra, sense deslligar la seva continuïtat, o bé dues etapes constructives, en aquest cas, segurament immediates.
Valorant tot el conjunt, aquest edifici sembla que respon a una construcció romànica bastida durant el segle XII, sense una aplicació total dels recursos tècnics del moment, atès el seu caire d’església rural de muntanya. Posteriorment el cos de la nau fou trasbalsat amb un allargament ben patent, que no sabem si es tracta realment d’una ampliació, o bé si, ateses les reduïdes mides del fragment romànic, fou una refacció propiciada per l’esfondrament parcial de l’edifici.
L’ermita està ben conservada, encara més després d’haver estat restaurada fa pocs anys.
tenim notícia de la visita pastoral de 1758, on consta que era sufragània a la parròquia de Sant Romà de Perles i que s’hi celebraven dues misses al cap de l’any
A l’antiga rectoria de l’església de Santa Pelaia de Perles es conserva una lipsanoteca de fusta que fou trobada dins el suport d’altar durant les obres de restauració de l’edifici
La peça, que fa 6,1 centímetres d’alçària i 8,2 i 3,4 centímetres de diàmetre extern i intern respectivament, és formada per un pot cilíndric de fusta, amb la cavitat interior rebuidada, també cilíndrica i treballada a torn, i una tapa circular. A l’interior encara es conserven les relíquies formades per petits fragments d’ossos dins una bossa de roba que substitueix el saquet original.
El pot cilíndric està decorat exteriorment amb tres línies incises, llises i rectes, i un senzill motiu de ziga-zaga que recorren el perímetre de la peça. La tapa no és plana: la vora s’eleva més que la cara externa, al centre de la qual hi ha una peça cilíndrica d’escassa alçària que fa de nansa; la cara interna té un ressalt per a encaixar-se dins el pot. Ambdues peces presenten diverses esquerdes provocades pels canvis d’humitat que han hagut de sofrir.
Destinada a contenir relíquies, que freqüentment eren amagades dins les ares d’altar en el moment de la consagració (GUDIOL I CUNILL, 1901, pàg. 262, i 1902 pàg. 271), la lipsanoteca de Santa Pelaia es pot relacionar amb altres lipsanoteques, d’estructura cilíndrica i treballades en fusta, gran part de les quals es conserven al Museu Episcopal de Vic (lipsanoteques amb núms. d’inventari 2182, 3460, 7028 i 9713) i al Museu d’Art de Girona (lipsanoteques del Terri i de Cruïlles, núms. 71, 130 i 1905 de l’inventari).
Tot i que la simplicitat de la peça fa difícil el seu estudi estilístic i la corresponent datació, és a partir dels paral lels establerts amb el conjunt de peces esmentades que podem considerar aquesta peça de tipologia medieval, probablement realitzada cap a la darreria del segle XIII o l’inici de la centúria següent. Cal assenyalar que juntament amb les relíquies no s’hi trobà cap document escrit sobre la seva col locació a l’altar ni tampoc sobre les relíquies que hi devia contenir.
La Rosa Maria i el Miquel, la “ parella romànica”, explicaven la seva visita :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/santa-pelaia-de-perles-figols-i-alinya.html
Com acostuma a succeir la vida de Santa Pelaia, Pelagia o Pellaia, ha estat distorsionada:
https://es.catholic.net/op/articulos/31845/pelagia-de-antioqua-santa.html#modal
https://ec.aciprensa.com/wiki/Santa_Pelagia
http://www.preguntasantoral.es/2014/10/santa-pelagia-de-antioquia/
https://www.eltestigofiel.org/index.php?idu=sn_3671
https://www.religionenlibertad.com/santo_de_hoy/57286/santa-pelagia-virgen-martir.html
https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/07/el-ermitano-santa-pelagia-de-antioquia.html
https://www.youtube.com/watch?v=-PbVI5_zf78
Sovint els termes Santuari, ermita, capella, església, esglesiola, esglesiona,.., es fan servir com si tots tinguessin el mateix sentit, l’únic comú és que son edificis religiosos, esglésies:
Quan parlem de Santuari, ens referim a un lloc sagrat, església, capella o ermita, on es venera la imatge o relíquia d'un sant.
Quan parlem de capella, ens referim a un lloc consagrat al culte religiós en l'interior d’una església, o formant part d’un edifici, o conjunt d’edificis.
Quan parlem d’ermita, ens referim a un lloc consagrat al culte religiós situat en un paratge despoblat.
Com em recordava sovint la meva companya de despatx, quan presentava escrits als Jutjats del Reino de España, recorda, son funcionaris, la M con la A , MA.
Que Santa Pelaia de Perles, des de la cresta del rocam, des d’on exerceix de Vigilanta de Perles, Alinyá i Cambrils, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.