El Raul Pastó Ceballos pùblica una fotografia del Mural de Sant Magí al carrer Portal del Carro de Tarragona.
Decoració pictòrica mural de la façana d’una casa al carrer del Portal del Carro a la part alta de Tarragona, és la recuperació d’una manera de decorar les façanes amb frescos i al·legories molt usual als segles XVII, XVIII i XIX arreu del principat.
És una recreació que Carles Arola i Vera, artista pintor i muralista català nascut a la ciutat de Barcelona l’any 1961, fa a partir de les diferents restauracions que ha dut a terme en altres llocs. La temàtica gira al voltant de l’aigua i de Sant Magí.
Uns plafons verticals i allargats a l’esquerra tenen els elements iconogràfics de Sant Magí: el bàcul i la palma del martiri.
A dalt de tot, seguint la pauta de dues finestretes de la golfa, hom pot veure-hi unes gerres de terrissa tradicionals i uns coloms.
Davall, de cap a cap de la façana, un fris representa als tarragonins tornant en romeria de Sant Magí, carregats amb l’aigua que porten de la Brufaganya en tot tipus d’estris: portadores, cantis, botes, bocois, a peu, a bast, amb carro o a cavall.
Al damunt d’una finestra veiem els patrons de Tarragona, Santa Tecla i Sant Fructuós, i davall l’ensenya de la ciutat.
També hi veiem la porxada de la font.
Les quatre pintures més grans representen diferents passatges de la vida de Sant Magí.
Dalt, a l'esquerra: Sant Magí ermità a la Brufaganya és consultat per la gent com a savi venerable.
Dalt, a la dreta: Un àngel l'ajuda en el trànsit pel portal del carro a escapar de la muralla de Tarraco.
Baix, a l'esquerra: Fa brollar l’aigua per sadollar la set dels seus captors.
Baix, a la dreta: El Martiri. És decapitat i les gotes de sang es converteixen en roses de bardissa que floreixen.
Que Sant Magí intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Ah!, i sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.