El Jordi Vila Juncá, pateix un confinament comarcal dolç, l’Urgell sobirà té una extensió de 1.447,5 km² i tancava l’any 2019 amb un cens de 20.177 habitants, item més, per raons polítiques el Principat d’Andorra és considera a efectes de tancament comarcal per la Covid.19 inclòs a la comarca, això afegeix una extensió addicional de 468 km², i una població amb dades de darreries de 2018 i una població de 76.177 habitants.
M’enviava fotografies del runam esfereïdor de l’església de Campmajor, al terme de Montferrer i Castellbò, advocada a Sant Joan, en demanarem l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín). La laïcitat generada com a resposta/rebuig al comportament de la jerarquia catòlica abans i durant la dictadura franquista – dissortadament avui hi ha encara prelats que NO viuen el missatge de Crist - ha comportat un empobriment cultural de proporcions gegantines.
La resposta via email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), confirmava l’advocació de Sant Joan Baptista, dita també en alguns indrets de Catalunya , Sant Joan degollat.
L’enciclopèdia del Romànic ens diu :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622801.xml
Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 metres, i a migjorn de la collada de la Torre (1757 metres d’altitud), junt al barranc de la Verge Trobada.
Campmajor pertany al municipi d’Arcavell.
Pensem que hi ha un error i enlloc d’Arcavell, hauria de ser Aravell, que es fusionava amb Bellestar i Montferrer.
S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C. 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana. Aquesta pista passa per Bellestar (a 3 km del trencall) i continua pujant fins a Campmajor uns 3,5 km; hi ha un total de 6,5 km des de Campmajor fins al trencall de la C. 1313
El lloc de Capmaior apareix esmentat l’any 912 en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, a la vall de Castellbò.
A l’acta de consagració referent al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de l’any 1040, la parròquia de Camaior hi consta entre els béns dotals.
El lloc de Campmajor era, al final del segle XV, integrat al quarter de ciutat del vescomtat de Castellbò, encara que el vescomte només hi detenia la jurisdicció criminal, segons declaració d’Antoni Coll del mas de Campmajor, el qual assegurà que la jurisdicció civil i el mer i mixt imperi eren de Pau, fill de Robert Serqueda.
L’any 1519, en el moment de redactar-se el Spill… del vescomtat, el lloc era de Janot Tragó.
L’any 1831 el lloc consta com a possessió del marquès de Benavent, dins del corregiment de Puigcerdà.
A la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, Sant Joan de Campmajor hi consta com a annexa de Sant Pere de Bellestar
Avui, resta ben poca cosa de l’edificació romànica: els murs fins a l’altura de la coberta, que formen una nau rectangular amb l’absis orientat al nord-est. Per la forma de la façana de ponent, on hi ha el campanar de cadireta de dos ulls i un portal modificat, i per la gruixària dels murs laterals, de 60 cm, se suposa amb tota seguretat que la coberta era de fusta llevat de la de l’absis, que era cobert amb volta de quart d’esfera, ara totalment enrunada. L’absis és llis amb murs de gruix normal i amb un arc de degradació; no en resta cap finestra o altre element arquitectònic.
L’aparell és molt irregular, fet amb carreus de pedra pissarrosa. L’únic material de cobertura és de llicorella; en resta a la façana sud-oest, i per tant també sobre el campanar de cadireta. L’estat és d’un abandó total.
Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 25 juliol 1757 - mateix lloc, 1812) explica, en una d eles cròniques dels seus viatges de la segona meitat del segle XVIII, que la creu d'Arcavell era la fita divisòria amb Andorra, creu que era situada prop del camí i del riu, on hi havia un molí fariner; hi tenia lloc la cerimònia de la rebuda del bisbe.
Un natiu de Bellestar , explicava fa anys que aquesta capella era territori andorrà, en l’actual delimitació està clar que està situada en terres catalanes.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15596
Patrimoni Gencat , situa Campmajor al terme de Montferrer i Castellbò, i de l’església de Sant Joan – de la que no s’esmenta tampoc l’advocació – diu ; edifici en ruïnes d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera semicircular orientada al nord-est.
Façana de ponent amb una porta d'arc rebaixat i coronada per un campanar d'espadanya avui pràcticament destruït.
L'aparell és força irregular, fet amb carreus de pedra pissarrosa.
L'església presenta un recinte clos adossat a la façana de ponent, possiblement l'antic cementiri.
La fotografía de Patrimoni Gencat , la feia A.Moras, l’any 1986; no en sabem res d’aquest fotògraf/a , i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , hem traslladat aquesta petició a Patrimoni Gencat, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la fem extensiva urbi et orbe, a la societat “ no armada”, perquè com bé deia l’Ermessenda de Valrà “Amb les coses de palau val més asseure's”.
Cuide-vos molt, i que Sant Joan Degollat, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
El patrimoni malmès de Catalunya us desitja un BON NADAL