Crisant Palau púbica fotografies de la Casanova, a la parròquia de Valldaneu , al terme de Sant Marti de Centelles , a la comarca d’Osona en el seu límit amb la del Vallès Oriental , una deFrancesc Blasi i Vallespinosa ( Valls, Alt Camp, 1872 — Barcelona, Barcelonès, 1951 ) feta a la década dels ays 20 del segle XX
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3375/rec/6
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/55864
Al Mapa de Patrimoni de Sant Marti de Centelles en diuen ;
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-5
Les notícies històriques del mas la Casanova són força recents, de mitjans del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Sant Martí.
El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de "la casanova" es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistència.
La família Canet hi viu des de fa un mínim de tres generacions i actualment en són els propietaris..
A l'espai emmurallat la família Canet guarda unes peces de ferro que havien estat utilitzades per la cocció de guix, es tracta d'unes barres de ferro allargades de mig metre de llarg per 4 cm de gruix. L'ús domèstic del guix és una activitat molt estesa per totes les masies de la zona. El propi guix es feia un petit forn situat a prop de la casa i actualment desaparegut i quan es necessitava guix en petites proporcions (per fer una reparació, etc) aquest es coïa dins la mateixa cuina de la casa. Aquesta activitat es documenta per darrer cop al segon quart del segle XX. A l'entrada del recinte del mas s'hi troba una roda de molí o d'esmolar de petites dimensions.
Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dus petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida rectangular mitjà i acabat amb encadellats, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem.
Els únics cossos annexes al mas el formen un petit corral, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest, i l'edificació separada de la pallissa. Aquest petit edifici està format per una construcció en pedra seca de dos pisos i coberta a una sola aigua, amb l'ús del rajol per a les obertures.
Llegia que actualment una gran esquerda afecta la part est de la façana principal, amb gran perill d'ensorrar-se, no sabia apreciar-ho en les fotografies del Crisant Palau
Que Sant Martí intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els quepateixen estretors econòmiques, que deturi també els deliris genocides que una vegadamés es manifesten contra Catalunya i els catalans.