Jordi Vilá Juncá publica un parell de fotografies de l’església d’Argestues, una entitat de població del municipi de les Valls d'Aguilar, a la comarca de Urgell sobirà, advocada a Santa Coloma , situada a la part baixa del poble abandonat.
Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15797
La Catalunya romànica, amplia un xic la informació relativa a l’església de Santa Coloma d’Argestues (les Valls d’Aguilar); edifici d’una nau rectangular, coberta amb una estructura d’embigat, sense absis diferenciat, i només un curt tram de volta, adossat al mur de llevant, assenyala el presbiteri.
En el sector de llevant dels murs nord i sud s’observen senyals d’una reforma important, que afectà tot el sector de llevant de l’edifici, i en el qual es pot suposar que es devia transformar la seva capçalera original, que podria seguir un tipus semblant al de Sant Serni de Vila-rubla, amb el tram de llevant de la nau cobert amb volta de canó, formant una mena d’absis no diferenciat exteriorment.
Com succeeix en aquest altre edifici i els que segueixen la seva mateixa tipologia, a Argestues, el seu estat actual, només una finestra de doble esqueixada i la porta, en arc de mig punt, situats en la façana sud, permeten evocar-ne una filiació medieval, ja que l’aparell de carreu no aporta precisions sobre la seva datació
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0625401.xml
Consta en la llarguíssima relació de patrimoni de la Comarca :
http://www.alturgell.cat/bens-culturals-interes-local
Quan al topònim Aristingano / Argestuso / Argestues , semblen formes plurals , potser d’algun element botànic com l’ argelaga ?. La concentració de municipis feta amb l’excusa barroera de l’estalvi administratiu, comporta SEMPRE la pèrdua irremissible no únicament de la petita historia dels nuclis absorbits, sinó també de tots els aspectes culturals que hi estaven relacionats, això, i no cap altra cosa, és la raó ultima que persegueixen els defensors de la concentració. Tenim doncs el país que volien, desarrelat i culturalment empobrit.
Ramon Puigpinós publicava una fotografia del interior datada el 10 Novembre 2012, en la que podem apreciar les diferencies amb la que feia el Jordi Vilá Juncá, en la que la figura de la santa titular presideix l’altar.
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) deia sempre que no es volia morir perquè cada dia es veuen coses noves.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com