Reprodueixo de :
https://www.uab-casaconvalescencia.org/ca/historia-arquitectura.php
La Casa de Convalescència, és una de les darreres obres del Modernisme català, forma part del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a finals del segle XIX per pal·liar la mancança hospitalària de Barcelona. El creixement de la ciutat i els avenços en medicina havien fet obsolet l'antic hospital de la Santa Creu, de l'any 1401, situat al Casc Antic.
La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 – Lleida, 7 de maig de 1962),, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923 ) , i el va substituir en la direcció d’obres a la seva mort, el 1923.
L'edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents – amb una capacitat màxima de 100 residents-, destacava pels seus solàriums envidrats i disposava d'una capella, que dividia l'edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones.
Josep Maria Armengol i Bas ( Barcelona, 1865 + Barcelona, 1941 ) va retratar la capella, presidida per una imatge del Sant Crit de Lepant, entre 1899 i 1905, per al Fons, Estudi de la Masia Catalana, dipositat el Centre Excursionista de Catalunya .
https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/32626/arts19_Josep%20Maria%20Armengol.pdf?sequence=1&isAllowed=y
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3825/rec/10
La Casa gaudia d'una vida autònoma de l'Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies.
El projecte es va finançar amb els diners resultants de la venda de l'antiga Casa de Convalescència del carrer del Carme, quantitat que va pujar fins a 1.750.000 pessetes de l'època.
L'any 1930, coincidint amb la visita del rei Alfons XIII per inaugurar l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalescència va obrir les seves portes.
La Universitat Autònoma de Barcelona va obtenir la concessió per la utilització de l'edifici l'any 1969, amb l'objectiu de desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d'aquesta universitat a la ciutat.
La renovació i rehabilitació de la Casa, engegada l'any 1998 i realitzada sota la direcció de l'estudi d'arquitectes Tusquets-Díaz & Associats, amb l'ambiciós objectiu de retornar-la a la seva forma original, va ser enllestida el mes d'octubre de 1999, quan va ser inaugurada de nou.
Anteriorment el conjunt hospitalari, incloent-hi la Casa, havia estat declarat Monument Històric Artístic el 1978 i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
En l'actualitat, UAB-Casa Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.
La Covid.19, la terrible sindemia que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès, i la violència estructural, i en la que entre els seus perversos efectes, hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a la feina i/o a comprar, i no òbviament per conèixer Catalunya, m’obligava a fer” feina de despatx” , esperem que ben aviat ens sigui possible tornar a fer “ treball de camp”.
La meva infinita gratitud als arxius que permeten lliurement la consulta del seus fons, i el meu absolut rebuig a empreses com la Vanguardia, que limiten i/o condicionen l’accés a l’hemeroteca, i que de forma conscient i deliberada, provocaven amb ajust canvi, la pèrdua d’una infinitat d’enllaços en treballs de caire cultural. Li hem de fer palès aquest rebuig , al Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 de desembre de 1941), tot recordant-li que “ Catalunya no és seva senyor Comte”.
