El Raul Pastó Ceballos retratava l'església parroquial Boí, advocada a Sant Joan Baptista, a la comarca de la Ribagorça sobirana.
Patrimoni Gencat explica que l'església està fora de l'antic recinte emmurallat, al costat nord dels turons rocosos. L'espai davant de la porta de la muralla ha acollit i convertit en plaça de l'Església, les primeres construccions fora muralla (escola i fonda), alineats amb l'antiga carretera
Bastida el segle XI, tenia una estructura original de tres naus, cobertes amb encavallada de fusta, i acabades en tres absis semicirculars. Les naus són separades per arcs formers de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques i pilars. L'església ha estat objecte de constants transformacions: la coberta de les tres naus va ser substituïda per una de volta de canó, i les naus laterals van ser convertides en capelles. Dos dels seus absis originals, el central i el corresponent al costat de l'epístola, van ser enderrocats al segle XVIII, així com el suposat pòrtic que precedia l'entrada. De fet, de l'estructura original només conserva l'absidiola de migdia i el campanar adossat al mur meridional, tots dos elements amb decoració de tipus llombard. L'altra absidiola ha estat refeta i la nau central és capçada per l'espai presbiteral reconvertit en absis carrat. En el mur de tramuntana podem trobar la portalada del temple. Estava protegida amb un porxo, avui desaparegut. En el mur oest es va obrir una altra porta en època moderna. Al mur de migdia s'alça la torre de campanar. El darrer pis correspon a un sobrealçament que es va fer posteriorment. Els pisos originals estan decorats amb arcs cecs, lesenes angulars i un fris de dents de serra. En el pis més inferior s'obre una única finestra de mig punt a cada cara. En el segon podem trobar finestres geminades en totes les cares, excepte en la cara sud, on només n'hi ha una.
Construcció i pintures interiors datades del segle XI.
Destrucció parcial i reconstrucció posterior i segurament inclogui la construcció del campanar durant el segle XII.
La transformació interior fins a convertir-la en una sola nau amb capelles laterals en lloc de les antigues naus col·laterals es produí al segle XIII.
Ha estat restaurada en part, seguint la tipologia original que recupera la coberta d'encavallada de fusta.
Es conserven les de pintures murals romàniques de gran interès que cobria bona part dels murs del conjunt, que avui es troben al Museu d'Art de Catalunya. És una mostra d'iconografia variada en que destaca la temàtica de bestiaris, amb representacions de camells, galls o animals fantàstics. Una de les escenes més importants del conjunt és la lapidació de Sant Esteve.
També es conserven restes de la decoració que cobria l'exterior de l'entrada de l'església, una de les poques mostres arribades als nostres dies a Catalunya de pintura mural romànica d'exteriors.
Aquestes pintures es daten el segle XII, mentre que les de l'interior es consideren de l'XI.
Fa pocs anys, amb motiu d'unes obres de consolidació, han aparegut altres notables fragments de pintures murals, traslladades també al Museu d'Art de Catalunya.
L'església mostra les reproduccions de totes aquestes pintures en el seu indret original.
També podem veure una pica baptismal i una beneitera.
El 1997 es restaurà la coberta, l'accés al campanar i el porxo. Igualment s'intervingué en les pintures. L'any 1999 es dugué a terme una campanya arqueològica. Es condicionà l'accés a l'església i s'impermeabilitzaren els murs exteriors, es reparà el mur de contenció de la façana oest. Aquestes obres de restauració foren dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Com el Raul Pastó Ceballos, amb totes les mesures de prevenció que calgui, sortiu a conèixer Catalunya
