SANT MARTÍ DE CORSAVELL. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

La Pilar Muntal Freixas publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Corsavell, al terme d’Albanya , a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Martí de Tours.

El temple es localitza  a ponent del nucli urbà de la població d'Albanyà, en el vessant oriental del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell.

Patrimoni Gencat el descriu  com ;  església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant, que fou sobrealçat en algun moment posterior a la construcció del temple. De fet, actualment encara es pot apreciar la cornisa i les lloses de l'antiga coberta.

Fotografia de Marta Lloret Blackburn.

La nau està coberta per una volta de canó apuntada mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera, i s'obre a la nau mitjançant un gran arc triomfal bastit amb carreus de pedra. Està alçat respecte el nivell de circulació de la nau i presenta tota la conca absidal decorada amb pintures murals.

Fotografia de Marta Lloret Blackburn.

 Una cornisa motllurada recorre els murs laterals de la nau, en el punt on es recolza la volta. Adossat també a aquests murs hi ha un banc corregut de pedra. El temple s'il·lumina mitjançant dues finestres de mig punt i doble esqueixada obertes al mur de migdia de la nau. A l'absis, en el mateix costat meridional, hi ha una altra finestra més simple. El paviment interior del temple és bastit en pedra ben desbastada. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat format per tres arcs en gradació i guardapols sobresortit. Damunt seu hi ha una cornisa motllurada que divideix el parament en dues parts. A la part superior hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada, formada per dos arcs en gradació protegits també per un guardapols. La part superior del parament està rematada per una cornisa motllurada disposada a mode de carener, damunt la qual s'assenta un gran campanar d'espadanya de doble obertura, amb dos grans finestrals de mig punt per ubicar les campanes. Els murs laterals de la nau presenten cornises motllurades a la part superior dels paraments.

La construcció és bastida en carreus de pedra escairats lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars.

Quan al topònim trobava a :

http://www.lenguaiberika.eu/wp-content/uploads/2020/01/Toponimia-y-antroponimia-eusko-ib%C3%A9rica.pdf

Corsavell (Ge): cimas oscuras (gor-tza-bel)

Li preguntaré a la  Pilar Muntal Freixas si va tenir aquesta percepció, en alguna de les meves visites al terme d’Albanya , 94,4 km²  d’extensió,  fetes en temps d’estiu,  em sorprenia ben al contrari la lluminositat.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/volta-el-mon-i-puja-al-santuari-del.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/santuari-de-la-mare-deu-del-mont.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/monestir-de-sant-llorenc-dels-sous.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/sant-feliu-de-carbonils-albanya-emporda.html

Alhora llegia ; l'indret, del qual es tenen notícies documentals des de la darreria del segle IX, fou colonitzat per monjos benedictins provinents del cenobi de Santa maria d'Arles. C

al dir que ja se citava l'existència de l'"Ecclesiam de Curcavelo", l'any 1019, quan s'efectuà la seva cessió a la Canònica de Girona.

Més tard, l'any 1171, s'esmentà com a "Sancti Martini de Curchavello", mentre que, en la segona meitat del segle XIV, se l'anomena "Sancti Martini de Cursavello".

Al perdre la seva independència va passar a dependre de Sant Andreu de Llorona.

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966. Publicava els Goigs d’aquesta parròquia en la que les fotografies semblen indicar que ja no hi ha un culte regular.  

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-marti-de-corsavell-municipi.html

Amb totes les precaucions què calguin – que en aquests  paranys  en relació a la Covid.19 son  mínimes - , sortiu de casa i com la  Pilar Muntal Freixas, admireu-vos davant del Patrimoni Històric que encara conservem