L’Assumpta Figueras Viñas publica fotografies de actual Casa de la Vila de Piera, de la que ens explica Patrimoni Gencat que està composta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb galeries d'arcs escarsers suportats per pilars amb capitell i basament i resseguits per un balcó de fusta. Els balcons del primer pis són de ferro colat. A la planta baixa hi ha una porxada amb arcs de mig punt i un arc apuntat a la cantonada de la plaça Joan Orpí. La façana és de mamposteria arrebossada i les cantonades són de pedra tallada.
El soterrani és l'única part de la casa que conserva un aire medieval, amb les seves arcades gòtiques.
La primera planta correspon a les millores que es van fer al segle XVII; les altres són obra del segle XIX, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com
El plafó ceràmic que representa la imatge del Sant Crist , situat a l'entrada, i datat al segle XVII, moment en que s’inicia la tradició que explicàvem suara a :
http://relatsencatala.cat/relat/el-sant-crist-de-piera/1038335
es obra d’un autor “desconegut”.
S’explica que hi va haver a Piera un convent de Trinitaris que ocupaven diverses cases de la plaça; el fet que en algunes parets encara es conservin creus esculpides a la pedra, reforça aquesta creença.
https://www.monestirs.cat/monst/anoia/an20trin.htm
https://www.viladepiera.cat/la-vila/piera-per-descobrir/historia/historia-moderna
La recurrència del “desconegut” com autor de bona part del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, és el millor exponent del desig de “dessolarla terra” que des d’antic tenen vers Catalunya i els catalans, els nostres mals veïns.