Montlleó era un poble del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Al sector septentrional del terme, al turó del castell de Montlleó.
L’any 1685 el lloc tenia 7 cases juntes i des del segle XVIII la seva església prengué el caràcter de santuari. Juntament amb Briançó, a mitjans del segle xix es va integrar a l'antic municipi de Sant Antolí i Vilanova.
Abans del 1100 n'era senyor Geribert Hug, amb la seva muller Letgarda, que era parent del bisbe de Vic Guillem Berenguer (1100-01). Aquests feudals feren donació al bisbe de Vic d'aquest castell, de Pomar i Briançó. Si bé els castlans successius, feren jurament de fidelitat al bisbe, algun temps després hi tingueren un cert domini els senyors d'Òdena, que també ho eren de Sant Pere dels Arquells, Rubinat i Llindars.
El 1254 el bisbe de Vic traspassà a Pere de Queralt els seus feus de Montlleó, Briançó, Pomar, el Molí de Paratancia i el mas de Torelló. Pel casament de Gombau d'Anglesola amb Francesca de Timor, o de Queralt, Anglesola passà al domini d'aquest, a la segona meitat del segle XIV.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies de l bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins el 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó.
El 2 de Juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins.
Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa. Ens agradarà rebre una fotografia de la imatge que desapareixia en els dies foscos que s’iniciaven amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República
Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
La segona porta es situa a la façana nord i se’ns presenta d’arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L’edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l’edifici, així com a la seva façana sud, i d’una obertura, a la façana de ponent del mateix. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l’edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d’estabilitat.![]()
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
El seu campanar s’alça a l’extrem de ponent de la nau nord i se’ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d’arc de mig punt, amb l’escala d’accés a l’exterior de l’església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l’aparell i l’estat de erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Que des d’aquest turó la marededéu faci de mitjancera perquè Catalunya recuperi la seva llibertat.