El Raul Pastó Ceballos retratava l’Àngel que dóna nom al mas, dit també dels Arcs, abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola.
![]()
Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.
Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.
Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.
Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.
https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786
http://cosetano.blogspot.com/2015/02/mas-dels-arcs-o-mas-de-langel-en.html
S'hi accedeix prenent la N-240 des de Tarragona i a poc més de 3 km, just després del pont de l'AP7, cal entrar a la dreta cap a l'aparcament del Pont del Diable, senyalitzat des de la carretera. Des d'allà cal agafar la pista de terra que surt al final de l'aparcament i seguir-la aproximadament un km.
Edifici de diferents cossos d’aproximadament 20m x 25m enfonsat en bona part. Assentat en un pendent, que fa que tingui diferents plantes segons la part on ens trobem.
El que sembla el cos principal (A) fa uns 16m x 14m, i comptava amb soterrani, planta baixa i dos pisos. D'acord amb les fotografies de fa un segle, a la part nord, la teulada era a doble vessant, mentre que a la sud era a un sol vessant.
Al costat sud aquesta part principal tenia adossat un cos (B) força més petit (4,5 m x 4 m), amb planta baixa (al nivell del soterrani de l'edifici principal) i un pis, amb teulada a un vessant, que donava al que sembla un tancat ubicat en l'angle SW del conjunt.
Al costat oest el mas dóna a un tancat de 20 m x 11 m, probablement amb espais coberts.
A uns 70 m a l'oest del mas es troba la bodega (C, Bodega Puig i Valls al catàleg de patrimoni), construcció rectangular de 8m x 22m.
Es veuen vestigis de antics edificis adossats a una de les parets, ara completament desapareguts.
Una mica més enllà es troba el jardí amb bancs i una columna jaspiada coronada per un àngel que dóna nom al mas.
Repartides per la finca hi ha d'altres elements datables sobretot de fa un segle, quan la finca pertanyia a Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de maig del 1845 – 1920)
![]()
La Quinta de Sant Rafael de Tarragona (també anomenada Quintà de Sant Rafael) feta aixecar per Rafael Puig i Valls, és un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez (Barcelona, 1868-1945), construït el 1912.
![]()
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’escultura de l’Àngel, i de la reforma dels edificis als emails, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.
Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.
Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.
Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.
https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786
http://cosetano.blogspot.com/2015/02/mas-dels-arcs-o-mas-de-langel-en.html
S'hi accedeix prenent la N-240 des de Tarragona i a poc més de 3 km, just després del pont de l'AP7, cal entrar a la dreta cap a l'aparcament del Pont del Diable, senyalitzat des de la carretera. Des d'allà cal agafar la pista de terra que surt al final de l'aparcament i seguir-la aproximadament un km.
Edifici de diferents cossos d’aproximadament 20m x 25m enfonsat en bona part. Assentat en un pendent, que fa que tingui diferents plantes segons la part on ens trobem.
El que sembla el cos principal (A) fa uns 16m x 14m, i comptava amb soterrani, planta baixa i dos pisos. D'acord amb les fotografies de fa un segle, a la part nord, la teulada era a doble vessant, mentre que a la sud era a un sol vessant.
Al costat sud aquesta part principal tenia adossat un cos (B) força més petit (4,5 m x 4 m), amb planta baixa (al nivell del soterrani de l'edifici principal) i un pis, amb teulada a un vessant, que donava al que sembla un tancat ubicat en l'angle SW del conjunt.
Al costat oest el mas dóna a un tancat de 20 m x 11 m, probablement amb espais coberts.
A uns 70 m a l'oest del mas es troba la bodega (C, Bodega Puig i Valls al catàleg de patrimoni), construcció rectangular de 8m x 22m.
Es veuen vestigis de antics edificis adossats a una de les parets, ara completament desapareguts.
Una mica més enllà es troba el jardí amb bancs i una columna jaspiada coronada per un àngel que dóna nom al mas.
Repartides per la finca hi ha d'altres elements datables sobretot de fa un segle, quan la finca pertanyia a Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de maig del 1845 – 1920)
La Quinta de Sant Rafael de Tarragona (també anomenada Quintà de Sant Rafael) feta aixecar per Rafael Puig i Valls, és un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez (Barcelona, 1868-1945), construït el 1912.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’escultura de l’Àngel, i de la reforma dels edificis als emails, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.